DANI, autor a BLOG DE FISIOTERÀPIA HOLÍSTICA

22 octubre, 201722 octubre, 2017

EL PONT MIODURAL

Hi ha certes zones del cos humà, que estan especialment preparades per rebre i donar informacions propioceptives entre el nostre espai interior i l’exterior. Aquestes regions anatòmiques, són essencials en el nostre comportament postural. Una d’aquestes zones corporals, on les insercions miofascials tenen expansions des de les meninges fins la pell, és el pont miodural.

El pont miodural, com diu el seu nom, és la connexió entre el muscle (mio) i la capa més externa de les meninges (duramàter). De fet, com ja he comentat en altres entrades al bloc, entenent la fàscia com una xarxa tridimensional, expansions profundes d’aquesta, conformen les tres capes protectores del sistema nerviós: les meninges (piamàter, aracnòides i duramàter)

Aquesta regió anatòmica, la situem a nivell suboccipital, entre l’occipital del crani i les dues primeres vèrtebres cervicals. És una zona de molta importància en l’actitut postural cervical i pels mecanismes compensatòris que hi succeeixen, en tot el cos en conjunt. El conformen, a nivell estructural, els muscles recte posterior menor del crani i el lligament nucal.

Aquesta connexió constant entre les meninges i el sistema muscular, permet un “feedback” permanent de les sensacions internes amb els estímuls externs. Això és degut, a l’alta concentració de neurotrasmissors especialitzats a rebre i donar informacions, que es troben en tot el teixit fascial.

Una irritació o tensió a nivell de sistema nerviós, donarà unes informacions al sistema musculo-esquelètic, per a que actui en conseqüència per protegir-lo. A la vegada, un estímul del nostre entorn, també ho rebrà el nostre sistema propioceptiu.

La tècnica del pont miodural consisteix en alliberar les tensions musculars cervicals, gràcies a la resposta viscoelàstica de la fàscia, i es realitza col.locant els dits en el clatell mentre el pacient està estirat en decúbit supí, deixant que actui la gravetat. Al relaxar-se el teixit fascial, són freqüents que hi aparèguin respostes somatosensorials, espasmes miofascials en altres zones del cos, recentratges posturals suboccipitals i de l’atles, i una profunda relaxació. Això és degut, a l’estímul del teixit fascial sobre el sistema nerviós.

Reeducar aquesta zona corporal, és un pas important per poder oferir al nostre cos, els estímuls necessaris per a que pugui equilibrar-se satisfactòriament. Hem de pensar, que el nostre patró corporal depèn en gran part (i viceversa) de la col.locació en l’espai, del crani, les cervicals i el complexe maxilo-mandibular.

Twitter

Facebook

28 setembre, 201728 setembre, 2017

MENS SANA IN COR SANO

La interrelació entre emocions i cos físic s’ha estudiat i evidenciat des de l’antiguitat. No cal dir, teràpies alternatives i holístiques han basat gran part del seu enfoc en el camp emocional, però ja és una certessa, que fins i tot en l’ambit més tradicional occidental, podríem dir més materialista, també contempla l’afectació del cos físic amb problemes emocionals.

Tot estímul intrínsec o extrínsec, té una afectació en menor o major grau, en tots els camps que conformen el nostre ésser. És a dir, qualsevol afectació emocional, ja sigui agradable o negativa, té unes conseqüències saludables o nocives en el nostre cos. Així ho demostra amb els estudis dels receptors de la membrana cel.lular el prestigiós bioquímic Bruce Lipton. El Dr.Lipton afirma que depenent de l’estímul de l’entorn ( ja sigui químic, emocional o energètic), la cèl.lula respondrà químicament d’una manera o d’altra.

Per exemple, una emoció generada per un stress mantingut, un espant sobtat o una por, genera interaccions químiques (adrenalina, cortisol i noradrenalina), energètiques i físiques. Aquestes, a la vegada, es van retroalimentant generant en moltes ocasions un cercle viciós, que si perdura en el temps, pot acabar amb problemes més profunds.

L’angoixa i tota la simptomatologia associada a ella, seria un bon exemple. De fet, es fa difícil la millora general fins que no s’aconsegueix arribar a l’orígen del problema. El tractament, per tant, ha de ser holístic i personalitzat en cada cas, amb l’objectiu de facilitar la resposta curativa de cadascú.

D’altra banda, potser, hem escoltat alguna vegada, l’expressió que les emocions també s’han de saber “digerir”. Aquesta manera de parlar metafòrica ens dóna una idea per entendre com diferents emocions ens poden afectar a diverses parts del nostre organisme. Estudis qualitatius, evidencien el que cultures mil.lenàries ja deien, i és la relació i afectació de diferents emocions amb òrgans.

Estudi realitzat per un equip d’ingeniers biomèdics de Finlandia, a una mostra de 700 individus, per observar les reaccions del cos a les diverses emocions, trobant els mateixos patrons en gent de creences i cultures diferents.

Sense anar més lluny, el cor, és l’òrga amb el camp electromagnètic més fort del cos. A més, s’ha comprovat com les diferents emocions afecten armonitzant (amor) o deprimint (por) aquest camp electromagnètic. Sent el camp més intens del cos, qualsevol afectació d’aquest, ho rebran a la vegada tots els camps electromagnètics de totes les nostres cèl.lules.

Darreres investigacions afirmen que el 60% de cèl.lules que formen el teixit cardíac són neurones. A més, té la capacitat de segregar gran quantitat d’hormones, com l’occitocina, coneguda com l’hormona de l’amor. Aquest fet, és essencial per comprendre la relació directe que existeix entre cor i cervell, i per tant, les interaccions en el nostre cos.

Per tant el camp emocional i energètic estan intimament relacionats, ja que si entenem les emocions com a vibracions a una determinada freqüència, aquestes poden afectar les vibracions de totes les estructures del nostre cos, el dels altres o fins i tot, poden afectar altres estructures físiques com la de l’aigua.

Twitter

Facebook

8 setembre, 2017

EL TEIXIT FASCIAL I LA MOBILITAT CEL.LULAR

El teixit fascial, actuant com a unitat funcional, realitza en el nostre organisme, funcions estructurals, biomecàniques, energètiques i bioquímiques.

Centrant-nos un moment en la seva funció bioquímica, té un rol molt important en l’intercanvi de nutrients i toxines, produïts pels procesos cel.lulars. Aquest intercanvi està facilitat per la seva distribució en xarxa tridimensional, anant dels plans més superficials fins els més profunds, on totes les estructures corporals formen part i es troven embolcallades.

Aquesta funció metabólica dependrà en certa manera de la qualitat del nostre teixit fascial, ja que una fàscia endurida i hipomòbil tindrà més dificultats per poder assimilar nutrients i eliminar toxines.

Les cèl.lules, per alimentar-se i fer les seves funcions metabòliques, com a tot ésser viu, necessita d’un medi favorable per a poder desarrollar-se. Si aquest entorn s’acidifica, el nucli cel.lular tindrà dificultats i començarà a alcalinitzar-se per contrarrestar l’acidessa del medi. És a dir, començarà a acumular sal en el seu interior. Tot aquest procès, fa que les toxines s’acumulin a nivel extracel.lular i a nivell de membrana, fent que cada cop siguin més difícils la nutrició i respiració cel.lular. Per tant, hi ha una manca de mobilitat de la cèl.lula.

Aquesta manca de moviment o hipomobilitat cel.lular, a nivell macroscòpic, la veiem com un enduriment de les fibres col.lagenoses. Un enduriment del teixit miofascial. Per tant, un teixit fascial endurit és símptoma d’acumulació de toxines en el nostre cos.

El procés de malaltia cel.lular en diverses patologies, a nivell general, passa per aquesta etapa d’immobilització. Des d’una lesió muscular, una contractura, o enfermetats més seriores. Un procés cancerós per exemple i simplificant-ho molt, succeeix quan una d’aquestes cèl.lules en comptes de morir per la intoxicació del medi (apoptòsi), decideix mutar i sobreviure en un entorn abans tòxic i hostil.

Darrers estudis han relacionat els procesos de cèl.lules canceroses de mama en teixits altament hipomòbils.

D’altra banda, s’ha pogut comprovar, que a l’estimular el teixit col.lagenós amb tècniques d’inducció miofascial, es realitza una mobilització del medi extracelular i per tant, s’afavoreix en l’intercanvi de nutrients i eliminació de toxines.

Amb tractament miofascial, amb una correcta nutrició, un entorn emocional i energètic adient i amb exercici , podrem tenir cura del nostre teixit fascial, i per tant, un texit més mòbil i sa.

Twitter

Facebook

28 agost, 2017

CURES DE LA FASCIA

Les postures incorrectes, repetitives, les situacions emocionals estressants mantigudes, una nutrició desequilibrada, i les múltiples afectacions del nostre camp energètic, són els principals responsables que el nostre cos es vagi sobrecarregant. Observem, com el nostre cos es va endurint poc a poc, i va perdent agilitat i mobilitat. Fins i tot, sembla com si haguessin nous tendons que no paren de saltar al tocar-los. De fet, no és més que el teixit col.lagenós que s’ha endurit i fibrosat atenent les demandes posturals, emocionals i nutricionals que hem exigit al nostre cos. Per què passa això?

El responsable d’aquest excès de teixit és la fascia. Quan al cos se li demana una acció, el cos intenta adaptar-se a aquell estímul amb contraccions i relaxacions del sistema miofascial. Ara bé, quan aquell moviment passa a ser constant i a diari (per exemple , seure davant de l’ordinador) el cos opta per una via més senzilla i amb menys gast energètic. Va endurint el teixit per tal de poder suportar eficientment aquella postura matinguda determinada. Aquest enduriment no és res més que un excès de col.làgen i teixit adipós, que amb el temps , es pot fibrosar.

El problema, arriba quan li demanem uns moviments que el nostre teixit no està massa acostumat. Hem de tenir en compte que partim d ‘una estructura col.lagenosa més densa i rígida, i per tant, trigarà més a adaptar-se viscoelàsticament al nou estímul que exigeix més mobilitat. Resultat, dolor. Tots hem patit algún cop aquell mal d’esquena a l’aixecar-se del sofà després de molta estona assegut i fins les primeres passes no desaparèixer.

El col.làgen, a partir dels 20 minuts sotmès a una tensió determinada, té el risc de lesionar-se. Davant d’això, es protegeix, formant més col.làgen. Aquest excès de col.làgen mal distribuit s’entrecreua formant “nussos” fibròtics.

El tractament amb fisioteràpia fascial, conjuntament amb un estil de vida saludable tant orgànicament com emocionalment, amb l’aplicació d’escalfor de manera local i/o amb banys calents amb sal marina, una correcta nutrició i hidratació, i l’exercici físic , és una bona manera per mantener un teixit més elàstic i saludable. Una millor higiène fascial, és clau per combatre les males postures i l’stress.

Twitter

Facebook

28 juliol, 2017

EL SEGON CERVELL

Recents estudis xifren que el cos humà està format per uns 30 bilions de cèl.lules. doncs bé, només dintre dels nostres intestins, majoritàriament el colon, tenim convivint amb nosaltres uns 39 bilions de bacteris. Doncs aquesta colònia de bacteris o flora intestinal és essencial per a la vida, ja que depenem i molt, de que puguin fer bé la seva feina.

La flora intestinal, sabem que s’encarrega de les següents funcions:

Immunitària
Digerir i assimilar els nutrients
Sintetitzar vitamines com la K, i del grup B
Afavoreix el peristaltisme
Degrada el colesterol i els trasnforma en àcids biliars
Controla el Ph intestinal
Desintoxica el medi
Alimenta la mucosa intestinal
I molt important, entra en joc en la producció de neurotransmisors pel cervell, com per exemple la serotonina; essencial per a poder regenerar el nostre organisme.

Aquesta darrera funció de generació de neurotransmissors, fan que entenguem el nostre microbioma com el segon cervell. Darrers estudis han demostrat la relació directa amb enfermetats emocionals i mentals amb disbiòsi intestinal. Si us interessa, els podeu trovar seguint el compte de Twitter @DZTerap.

Per tant, mantenir en un estat saludable i equilibrat el nostre ecosistema intestinal, repercutirà en beneficis de salut a tot el organisme.

Quan aquest ecosistema, per algún motiu es desequilibra (disbiosi), les bacteries patògenes, (virus, altres bacteris, càndides o paràsits) poden aprofitar la situació i establir-se en els intestins, afectant la nostra salut en qualsevol àmbit.

També, una disbiosi genera una mala absorció de nutrients i el perill que macromolècules entrin al torrent sanguini sense estar bén assimilades, generant un procés de defensa i inflamació del cos, poguent originar, per exemple , intoleràncies alimentaries.

Una dieta equilibrada i basada en el món vegetal, greixos saludables i hidrats de carboni integrals, evitant sucres ràpids i greixos saurats, i reduïnt la ingesta de proteïna animal; és un requisist per mantenir un ecosistema intestinal saludable, i a la vegada enfortir el sistema immunològic, l’estat d’anim i la nostra energía.

D.Z.

Twitter

Facebook

17 juliol, 201717 juliol, 2017

VISIÓ HOLÍSTICA DEL COS

El cuerpo humano, es una máquina perfectamente diseñada. Más de una vez hemos escuchado una afirmación parecida a esta. Entonces, ¿porqué a veces ese dolor de cabeza, ese lumbago o cada vez que como pan me inflo como un globo? Es posible, a mi entender, que no sepamos interpretar correctamente las señales que nos da nuestro cuerpo en forma de síntomas o que directamente, no lo observemos en la dirección adecuada. Y ¿cómo sé dónde tengo que enfocar mi mirada?

Según la Real academia de la lengua española, cuerpo lo define como aquello que tiene extensión limitada, perceptible por los sentidos; y/o conjunto de los sistemas orgánicos que constituyen un ser vivo. Así que, no parece que se defina el cuerpo humano más allá de algo físico que cumple unas funciones orgánicas. Ya sabemos científicamente el impacto y efecto en la salud física y mental del impacto por ejemplo a nivel emocional, o de la afectación de nuestro campo electromagnético. Por qué entonces no se amplía el concepto de cuerpo humano con una definición que abarque un todo. Un concepto holístico. De hecho, se debería replantear la definición de cualquier ser vivo.

El holismo se define como la doctrina que propugna la concepción de cada realidad como un todo distinto de la suma de las partes que lo componen.

Comprendiendo el cuerpo humano holísticamente, es decir, como un todo de la suma de las partes que lo componen, podemos clasificarlo de la siguiente forma:

Campo estructural-miofascial
Campo emocional
Campo energético
Campo bioquímico

Un factor esencial es comprender que todos los campos se interrelacionan en todo momento. La dificultad se encuentra en discernir en qué medida hay más afectación de un campo u otro en una disfunción o en una patología. Es decir, siempre habrá una afectación en menor o mayor grado al resto de campos. Por lo tanto, no podré sufrir una lumbalgia sin que afecte mi campo químico, energético y emocional.

Llegados a este punto, entendiendo el cuerpo humano holísticamente su tratamiento también debe abordar todos esos campos, o por lo menos tenerlos en cuenta. La kinesiologia holística es una buena herramienta ( pero no la única) que permite al terapeuta diagnosticar y observar qué campo está afectado en mayor medida, y por tanto poder realizar el tratamiento correspondiente.

D.Z.

Twitter

Facebook

13 juliol, 201711 febrer, 2020

FÀSCIA, L’ESTRUCTURA DEL COS

Fins fa no masses anys, la fàscia s’havia entès com el teixit conjuntiu; una estructura composta per capes que embolcallava tota la musculatura del cos humà i tenia bàsicament unes funcions de suport i contenció. Però els darrers anys, l’estudi de la fàscia ha evolucionat exponencialment.

La fàscia o sistema fascial, forma una xarxa tridimensional que embolcalla totes les estructures de l’organisme (músculs, óssos, vísceres, nervis, artèries…) endinsant-se des de la unitat més petita, com la fibrilla muscular, fins a capes més superficials per sota de la pell, o aprofitant la seva expansió de xarxa fins a formar tendons .

Tot aquest entramat tan complexe, actúa com a una unitat funcional . S’entén com a unitat, ja que en certes localitzacions anatòmiques hi ha connexions des de la capa més superficial fins a la més profunda, fent que en tot moment hi hagi una continuitat.

*Imatge de teixit fascial, on es pot veure l’estructura fractal en xarxa, altament hidratada*

Aquest fet és molt rellevant, ja que, gràcies als neurotransmisors que habiten en el teixit fascial en diverses de les seves regions , el cervell rep constantment informació de l’intern a l’exterior i a l’inrevés. Com és el cas de la regió suboccipital, on el teixit fascial de la musculatura posterior cranial ( en concret el recte posterior menor del crani), juntament amb el lligament nucal té insercions profundes fins la capa més externa de les meninges, la duramàter, i aquesta, fins la resta de les meninges. Aquesta regió anatòmica es coneix com a pont miodural.

La fàscia, no només realitza funcions de suport, protecció i manteniment de la estructura corporal, sinó que és molt més complexa. Té funcions de nutrició i d’alliberament de tòxics (respiració cel.lular), i s’encarrega de transmetre impulsos a totes les cèl.lules del nostre cos.

La fàscia, formada sobretot per una proteïna anomenada col.làgen, en menor grau per elastina i per substància fonamental, té unes característiques que són importants per poder entendre alguns dels nostres problemes de dolors musculars relacionats amb males postures, estrés, i/o disfuncions corporals. Aquestes característiques són:

Piezoelectricitat; capacitat de transformar un estímul mecànic (una pressió) en electricitat. D’aquesta manera pot comunicar-se amb totes les cèl.lules del nostre cos amb impulsos elèctrics que superen la velocitat del teixit neuronal.
Viscoelasticitat; al ser un teixit altament hidratat i per les característiques del col.làgen, la fàscia actúa com una gelatina que es deforma i mobilitza. Tractant el tx fascial, el cos té una millor resposta d’alliberament de tòxics i intercanvi de nutrients en la respiració celular.
Tensegritat; integració de tensions. Té la capacitat d’absorbir impactes i distribuir-los per tot el sistema fascial per evitar lesionar l’estructura que ha rebut l’impacte. Una cosa tant quotidiana com caminar, l’impacte del pes amb el peu, l’absorbeix la fascia plantar i distribueix tot l’impacte. Una restricció de la fàscia en algún punt del cos podria interferir aquesta transmissió de l’impacte i acabar generant una lesió.

Aquestes tres característiques fan de la fàscia un òrga que té un paper essencial en la salut de l’organisme. El nostre cos, a nivell cel.lular, des d’una contractura muscular, fatiga crònica o a un problema més seriós com un tumor cancerós, passa per una situació de toxicitat prèvia en el seu voltant, generada per un procés d’immobilitat interna. Estudis científics ja han demostrat els beneficis del tractament fascial per la seva acció directa en la mobilització i oxigenació celular.

Per tant, l’alliberament i cura de la nostra fàscia ens ajuda a mantenir un estat de salut òptim, ja que no només actuem a nivell postural, sinó que hi succeeixen procesos cel.lulars essencials, que faciliten les funcions químiques, emocionals i energètiques del nostre cos .

Twitter

Facebook