Hi ha certes zones del cos humà, que estan especialment preparades per rebre i donar informacions propioceptives entre el nostre espai interior i l’exterior. Aquestes regions anatòmiques, són essencials en el nostre comportament postural. Una d’aquestes zones corporals, on les insercions miofascials tenen expansions des de les meninges fins la pell, és el pont miodural.
El pont miodural, com diu el seu nom, és la connexió entre el muscle (mio) i la capa més externa de les meninges (duramàter). De fet, com ja he comentat en altres entrades al bloc, entenent la fàscia com una xarxa tridimensional, expansions profundes d’aquesta, conformen les tres capes protectores del sistema nerviós: les meninges (piamàter, aracnòides i duramàter)
Aquesta regió anatòmica, la situem a nivell suboccipital, entre l’occipital del crani i les dues primeres vèrtebres cervicals. És una zona de molta importància en l’actitut postural cervical i pels mecanismes compensatòris que hi succeeixen, en tot el cos en conjunt. El conformen, a nivell estructural, els muscles recte posterior menor del crani i el lligament nucal.
Aquesta connexió constant entre les meninges i el sistema muscular, permet un “feedback” permanent de les sensacions internes amb els estímuls externs. Això és degut, a l’alta concentració de neurotrasmissors especialitzats a rebre i donar informacions, que es troben en tot el teixit fascial.
Una irritació o tensió a nivell de sistema nerviós, donarà unes informacions al sistema musculo-esquelètic, per a que actui en conseqüència per protegir-lo. A la vegada, un estímul del nostre entorn, també ho rebrà el nostre sistema propioceptiu.
La tècnica del pont miodural consisteix en alliberar les tensions musculars cervicals, gràcies a la resposta viscoelàstica de la fàscia, i es realitza col.locant els dits en el clatell mentre el pacient està estirat en decúbit supí, deixant que actui la gravetat. Al relaxar-se el teixit fascial, són freqüents que hi aparèguin respostes somatosensorials, espasmes miofascials en altres zones del cos, recentratges posturals suboccipitals i de l’atles, i una profunda relaxació. Això és degut, a l’estímul del teixit fascial sobre el sistema nerviós.
Reeducar aquesta zona corporal, és un pas important per poder oferir al nostre cos, els estímuls necessaris per a que pugui equilibrar-se satisfactòriament. Hem de pensar, que el nostre patró corporal depèn en gran part (i viceversa) de la col.locació en l’espai, del crani, les cervicals i el complexe maxilo-mandibular.
