Arxius de Camp Emocional - BLOG DE FISIOTERÀPIA HOLÍSTICA

17 gener, 202017 gener, 2020

LA CARA I LES EMOCIONS

Una expressió o un gest, en moltes ocasions pot comunicar més que moltes paraules. Les expressions facials són bàsiques en la nostra comunicació no verbal i empatia, ja que ens donen informació de com es pot sentir el nostre interlocutor.

Depenent de com ens sentim, hi ha determinats músculs associats a l’expressió de les nostres emocions. Però, aquest fet és bidireccional. L’activació de determinats músculs de la cara envien l’ordre al cervell de segregar cortisol, adrenalina i noradrenalina, i d’altres, per contra, endorfines i serotonines. Amb el ritme de vida estressat generalitzat, és freqüent que els músculs destinats a segregar cortisol, estiguin hipertònics, i que per tant, constantment estiguem enviant ordres de neguit, i por al nostre organisme. És l’activació constant i adaptada de determinats músculs, que fan que el cervell rebi l’ordre de secretar unes hormones o unes altres.

La musculatura de la cara, a diferència de la resta de musculatura del cos, no conté fàscia profunda. Aquest fet és important ja que les insercions de la musculatura facial són directes al teixit fascial superficial i la pell. D’aquí que les arrugues ens puguin donar pistes de quins músculs estem fent servir freqüentment, i per tant, de quines són les nostres emocions d’ús més freqüent.

Per exemple, en el cas de la musculatura del front (proceros) ens genera un estat de preocupació, o un to elevat de la musculatura inferior del llavi, ens genera tristessa de manera inconscient. Per tant, el nostre cervell obtindrà com a estímul, alliberar cortisol i noradrenalina. Un exercici simple per activar les nostres endorfines, és dur un bolígraf entre els llavis per mantenir un somriure forçat durant un minut. És sorprenent, si ens hi fixem, com canvien les nostres percepcions davant d’un mateix problema.

*A l’esquerra, es poden observar els músculs encarregats d’alliberar cortisol, adrenalina i noradrenalina (proceros,el depresor del llavi inferior i de l’angle de la boca*). A la dreta, ens podem fer una idea de quines hormones està secretan.

Per tant, podem afirmar que amb el tractament del teixit miofascial de la cara, a part de millorar la qualitat del teixit i les seves possibles restriccions, estem incidint directament a l’equilibri del nostre sistema hormonal cortisol-endorfines. Aquest fet és interessant, no només per ajudar a problemes estrictament d’orígen emocional, si no també en possibles cicatrius i adherències del teixit.

Twitter

Facebook

27 octubre, 201927 octubre, 2019

NO TENIM POR

La por, és aquell sentiment que ens fa témer quelcom. És una emoció que ens fa estar en estat d’alerta, perquè preveiem un possible mal cap a la nostra pròpia persona.

Com tota emoció, depenent del seu grau d’intensitat i de context hi trobem diverses octaves. La màxima expressió de la por és el terror, mot que prové del llatí i que significa, fer tremolar. D’ella s’originen altres mots com terrible, atemorir, terrorisme,“tremebundo”,“estremecerse”, terrorífic… totes elles, si ens fixem, altament utilitzades en el llenguatge diari dels mitjans de comunicació.

L’ésser humà des dels seus inicis com a espècie, ha lluitat en els seus orígens per a sobreviure. Gràcies a la por, ha pogut fer front a situacions de perill extrem, de vida o mort. Per ex, si ens trobéssim en mig de la sabana africana caçant unes lleures o recollint uns fruits, i ens adonéssim que un lleó se’ns vol cruspir, òbviament tindríem terror. Gràcies a aquesta emoció, les nostres cèl.lules reben una explosió d’estímuls hormonals, com el cortisol i l’adrenalina, que activen el nostre cos en un estat d’alarma i atenció. Concretament, aquestes hormones fan que els nostres músculs tinguin millor resposta per a fugir, però per a aconseguir optimitzar recursos, es fan totalment prescindibles el nostre sistema immune i reproductor. Ningú amb por faria altre cosa que córrer davant d’un lleó famèlic..

Ara bé, si aquesta resposta hormonal, originada per la por, es manté en el temps, tot i que en un grau o octava molt més inferior, l’estímul que li donem a les nostres cèl.lules és exactament el mateix. Hi ha un excés de cortisol, adrenalina i noradrenalina, que fan que estiguem en constant alerta i per tant, el nostre sistema immunològic estigui deprimit. De fet, podem parlar que és la percepció de la situació i dels estímuls que rebem del dia dia, que fa que allò, ho percebem amb por.

També, amb por mantinguda de manera crònica, les nostres cèl.lules deixen de realitzar les funcions desitjades. El nostre cos es paralitza i els nostres pensaments i projectes s’autocensuren, les nostres decisions són molt més conservadores i la pèrdua de confiança, seguretat i reconeixement comença a generar un cercle viciós molt perillós, tant per a la salut de la persona com a individu, com a col.lectiu.

A part dels missatges constants que a diari ens arriben per múltiples vies, un dels òrgans receptors que ens poden avisar si tenim por, són els ulls. Els nostres ulls, tenen la capacitat d’informar la sensació de seguretat al nostre cervell. Una pèrdua o limitació de mobilitat d’un ull, pot fer que la visió es vagi reduint o perdi eficiència. En ocasions, és aquesta percepció de manca de seguretat i por, per no voler veure segons quines coses que ens poden fer mal, que ens generen aquest cercle viciós.

D’altra banda, hem de tenir present, que tenim el poder de canviar el nostre comportament cel.lular. Tenir cura del cos holísticament, és una bona eina per empoderar-se i ser conscient de què modificant les nostres percepcions, estem incidint directament a les nostres cèl.lules.

Twitter

Facebook

15 juny, 2018

EL RITME CRANI-SACRE I LES EMOCIONS

La palpació i tractament del ritme crani-sacral (RCS), com hem vist en una entrada anterior en el blog, es basa en un procés d’observació molt fi i subtil. Com a qualsevol tècnica de palpació profunda, l’experiència i sensibilitat del terapeuta es pot anar treballant amb el temps. De fet, podem parlar de tres moviments palpables, depenent de l’enfoc on es vulgui realitzar el tractament. És a dir, podem palpar el RCS d’expansió de membranes, un moviment o fluctuació de mitja marea o un més global, en forma de toroide o de llarga marea.

El primer nivell de palpació aniria enfocat a reestablir la mobilitat i elasticitat de les membranes intracrenials i meningees. Les palpacions més profundes, permeten esbrinar els possibles patrons de moviment, disfuncions i bloquejos, acompanyant en tot moment, les necessitats de guariment que demana (no conscientment) el pacient.

Hem vist, que mantenir un RCS sa, harmònic i vital és indispensable per a gaudir d’un estat òptim de salut. De fet, quan ens trobem malament, el nostre RCS també ho està. És tal, la interrelació entre els nostres sistemes o camps corporals, que fan de la palpació del RCS una eina molt valuosa de diagnòstic i tractament.

Quan tenim un pensament negatiu, destructiu o estressant, que realment ens està preocupant, el nostre RCS, per uns instants, s’atura sobtadament. D’alguna forma, és com si el nostre cos parés atenció a analitzar aquell problema que ens preocupa i volgués posar-hi remei. No cal dir, que no podem viure sense el RCS, per tant, aquesta aturada és momentània, però ens indica una possible disfunció. Per contra, un pensament agradable, vigoritza aquest ritme. A través de l’experimentació d’aquests bloquejos del ritme crani-sacre, el Dr. John Upledger, va realitzar moltíssimes investigacions per tractar el camp emocional i els seus alliberaments somato-emocionals.

Els alliberaments somato-emocionals, encara són un secret per la nostra Ciència, demostrar perquè el cos reacciona amb un alliberament emocional, a vegades molt enquistat en el temps, mitjançant un estímul físic i què gràcies a això es desencadeni i faciliti el guariment. Encara ens queda molt camí per davant , però modestament crec, que només ho podem entendre, comprenent la interacció de tots els camps corporals, tant intrínsecs com extrínsecs.

Tenint en compte el camp emocional, si portem una vida amb constats preocupacions, pors, i estrés elevat, afectaran la qualitat del nostre RCS, activant un cercle viciós, on el cos li costarà recuperar-se per sí mateix. Una via per tractar aquests problemes és reequilibrar i harmonitzar el ritme crani-sacre, intentant cercar (si el cos la vol mostrar) la preocupació o barrera que el frena.

Twitter

Facebook

20 febrer, 2018

CICATRIUS (II) TRAUMES I COS SUBTIL

Hem vist com de necessari és tractar el teixit fascial per afavorir les cèl.lules de col.làgen a fer una bona cicatrització, i evitar problemes que ens poden descompensar altres zones corporals. Si tenim en compte la multifactorietat que conforma el cos humà, no hem de pasar per alt les possibles disfuncions tant emocionals com energètiques.

Una cicatriu sempre amaga una història darrera. Si acceptem aquesta premisa, ens será més fàcil entendre, com el nostre inconscient pot bloquejar o “enllaçar” certs traumes amb una ferida, intervenció, fractura, etc. En ocasions, una cicatriu que es va produir en la infància pot necessitar un tractament emocional, per assolir una recuperació satisfactòria d’aquell teixit. Cal dir, que és freqüent, que durant el tractament d’aquella cicatriu, el pacient recordi clarament com s’ho va fer, i/o quina situació emocional podia tenir relacionada. Aquest fenòmen es pot explicar com un alliberament somato-emocional (Upledger).

D’altra banda, si ampliem una mica més la nostra mirada, no cal generar una ferida física, per deixar una cicatriu. En certa manera, el nostre inconscient pot reaccionar enllaçant una agressió psicològica rebuda, per exemple, amb una disfunció concreta. El cos, la tractaria com una cicatriu. És posible, que si s’enfoquèssin els problemes traumàtics emocionals, com una cicatriu sense una ferida física, mal cicatritzada, que genera un fulcre o interferència en el nostre cos, seria més senzill acotar el problema; ja que en moltes ocasions, és complicat comprendre la relació recíproca i estreta que juguen tots els nostres camps corporals.

Si ampliem encara, una mica més la nostra mirada holística del cos, observarem com una cicatriu pot generar forats en el nostre camp electromagnètic o també conegut com a cos sutil. Aquest cos sutil, no reconegut actualment per la ciència convencional, ja que encara no l’ha pogut localitzar, encara és una incógnita. Però és cert que tenim moltes evidències científiques i terapèutiques: com per exemple, els experiments del científic rus Semion Kirlian, que van evidenciar el nostre camp electromagnètic, o els avenços en el camp de la Bioelectrografia del Dr. Korotkov, o fins i tot, la opinió els darrers anys d’un gran corrent de físics prestigiosos que anomenen aquest cos subtil com a cos quàntic.

D’altra banda, estudis de la neurocientífica Helene Langevin, demostren l’exactitud del 90% dels punts d’acupuntura ubicats a les cames, amb petits orificis en l’entramat de la fàscia superficial i profunda. Amb aquesta evidència, podríem suposar que una cicatriu pogués interferir algún meridià energètic de l’acupuntura xinesa, i produir una debilitat a alguna regió anatómica associada.

En definitiva, queda molt encara per comprendre el funcionament real del cos humà, però una mirada holística de la ciència, obre un ventall extraordinari a la seva comprensió

Twitter

Facebook

28 setembre, 201728 setembre, 2017

MENS SANA IN COR SANO

La interrelació entre emocions i cos físic s’ha estudiat i evidenciat des de l’antiguitat. No cal dir, teràpies alternatives i holístiques han basat gran part del seu enfoc en el camp emocional, però ja és una certessa, que fins i tot en l’ambit més tradicional occidental, podríem dir més materialista, també contempla l’afectació del cos físic amb problemes emocionals.

Tot estímul intrínsec o extrínsec, té una afectació en menor o major grau, en tots els camps que conformen el nostre ésser. És a dir, qualsevol afectació emocional, ja sigui agradable o negativa, té unes conseqüències saludables o nocives en el nostre cos. Així ho demostra amb els estudis dels receptors de la membrana cel.lular el prestigiós bioquímic Bruce Lipton. El Dr.Lipton afirma que depenent de l’estímul de l’entorn ( ja sigui químic, emocional o energètic), la cèl.lula respondrà químicament d’una manera o d’altra.

Per exemple, una emoció generada per un stress mantingut, un espant sobtat o una por, genera interaccions químiques (adrenalina, cortisol i noradrenalina), energètiques i físiques. Aquestes, a la vegada, es van retroalimentant generant en moltes ocasions un cercle viciós, que si perdura en el temps, pot acabar amb problemes més profunds.

L’angoixa i tota la simptomatologia associada a ella, seria un bon exemple. De fet, es fa difícil la millora general fins que no s’aconsegueix arribar a l’orígen del problema. El tractament, per tant, ha de ser holístic i personalitzat en cada cas, amb l’objectiu de facilitar la resposta curativa de cadascú.

D’altra banda, potser, hem escoltat alguna vegada, l’expressió que les emocions també s’han de saber “digerir”. Aquesta manera de parlar metafòrica ens dóna una idea per entendre com diferents emocions ens poden afectar a diverses parts del nostre organisme. Estudis qualitatius, evidencien el que cultures mil.lenàries ja deien, i és la relació i afectació de diferents emocions amb òrgans.

Estudi realitzat per un equip d’ingeniers biomèdics de Finlandia, a una mostra de 700 individus, per observar les reaccions del cos a les diverses emocions, trobant els mateixos patrons en gent de creences i cultures diferents.

Sense anar més lluny, el cor, és l’òrga amb el camp electromagnètic més fort del cos. A més, s’ha comprovat com les diferents emocions afecten armonitzant (amor) o deprimint (por) aquest camp electromagnètic. Sent el camp més intens del cos, qualsevol afectació d’aquest, ho rebran a la vegada tots els camps electromagnètics de totes les nostres cèl.lules.

Darreres investigacions afirmen que el 60% de cèl.lules que formen el teixit cardíac són neurones. A més, té la capacitat de segregar gran quantitat d’hormones, com l’occitocina, coneguda com l’hormona de l’amor. Aquest fet, és essencial per comprendre la relació directe que existeix entre cor i cervell, i per tant, les interaccions en el nostre cos.

Per tant el camp emocional i energètic estan intimament relacionats, ja que si entenem les emocions com a vibracions a una determinada freqüència, aquestes poden afectar les vibracions de totes les estructures del nostre cos, el dels altres o fins i tot, poden afectar altres estructures físiques com la de l’aigua.

Twitter

Facebook