Fins fa no masses anys, la fàscia s’havia entès com el teixit conjuntiu; una estructura composta per capes que embolcallava tota la musculatura del cos humà i tenia bàsicament unes funcions de suport i contenció. Però els darrers anys, l’estudi de la fàscia ha evolucionat exponencialment.
La fàscia o sistema fascial, forma una xarxa tridimensional que embolcalla totes les estructures de l’organisme (músculs, óssos, vísceres, nervis, artèries…) endinsant-se des de la unitat més petita, com la fibrilla muscular, fins a capes més superficials per sota de la pell, o aprofitant la seva expansió de xarxa fins a formar tendons .
Tot aquest entramat tan complexe, actúa com a una unitat funcional . S’entén com a unitat, ja que en certes localitzacions anatòmiques hi ha connexions des de la capa més superficial fins a la més profunda, fent que en tot moment hi hagi una continuitat.
Aquest fet és molt rellevant, ja que, gràcies als neurotransmisors que habiten en el teixit fascial en diverses de les seves regions , el cervell rep constantment informació de l’intern a l’exterior i a l’inrevés. Com és el cas de la regió suboccipital, on el teixit fascial de la musculatura posterior cranial ( en concret el recte posterior menor del crani), juntament amb el lligament nucal té insercions profundes fins la capa més externa de les meninges, la duramàter, i aquesta, fins la resta de les meninges. Aquesta regió anatòmica es coneix com a pont miodural.
La fàscia, no només realitza funcions de suport, protecció i manteniment de la estructura corporal, sinó que és molt més complexa. Té funcions de nutrició i d’alliberament de tòxics (respiració cel.lular), i s’encarrega de transmetre impulsos a totes les cèl.lules del nostre cos.
La fàscia, formada sobretot per una proteïna anomenada col.làgen, en menor grau per elastina i per substància fonamental, té unes característiques que són importants per poder entendre alguns dels nostres problemes de dolors musculars relacionats amb males postures, estrés, i/o disfuncions corporals. Aquestes característiques són:
- Piezoelectricitat; capacitat de transformar un estímul mecànic (una pressió) en electricitat. D’aquesta manera pot comunicar-se amb totes les cèl.lules del nostre cos amb impulsos elèctrics que superen la velocitat del teixit neuronal.
- Viscoelasticitat; al ser un teixit altament hidratat i per les característiques del col.làgen, la fàscia actúa com una gelatina que es deforma i mobilitza. Tractant el tx fascial, el cos té una millor resposta d’alliberament de tòxics i intercanvi de nutrients en la respiració celular.
- Tensegritat; integració de tensions. Té la capacitat d’absorbir impactes i distribuir-los per tot el sistema fascial per evitar lesionar l’estructura que ha rebut l’impacte. Una cosa tant quotidiana com caminar, l’impacte del pes amb el peu, l’absorbeix la fascia plantar i distribueix tot l’impacte. Una restricció de la fàscia en algún punt del cos podria interferir aquesta transmissió de l’impacte i acabar generant una lesió.
Aquestes tres característiques fan de la fàscia un òrga que té un paper essencial en la salut de l’organisme. El nostre cos, a nivell cel.lular, des d’una contractura muscular, fatiga crònica o a un problema més seriós com un tumor cancerós, passa per una situació de toxicitat prèvia en el seu voltant, generada per un procés d’immobilitat interna. Estudis científics ja han demostrat els beneficis del tractament fascial per la seva acció directa en la mobilització i oxigenació celular.
Per tant, l’alliberament i cura de la nostra fàscia ens ajuda a mantenir un estat de salut òptim, ja que no només actuem a nivell postural, sinó que hi succeeixen procesos cel.lulars essencials, que faciliten les funcions químiques, emocionals i energètiques del nostre cos .