Bàsicament, definim un nervi, com aquella estructura formada per un conjunt de fibres que transmet impulsos elèctrics entre el sistema nerviós i les diferents parts del cos. Si ens endinsem en la seva definició, contemplem una xarxa de comunicació corporal molt sofisticada. Però, durant tots aquests anys, s’havia menystingut el teixit superficial que embolcalla cada un dels nostres nervis i terminacions, la neuro-fàscia.
La neuro-fàscia, no és res més que una expansió especialitzada del nostre sistema tridimensional, que conforma la fàscia. Esencialment format per col.làgen, protegeix el nervi de tensions indesitjades, el nutreix i facilita el lliscament entre les diverses capes de teixit fascial profund. De fet, la neuro-fàscia és la continuació de les nostres meninges.
Els nervis, com a qualsevol estructura del cos, no va per lliure, sinó que s’integra perfectament com un formidable trencaclosques. Per tant, quan movem una part del cos, es mouen totes les estructures corporals, amb més o menys intensitat, depenent de l’exigència del moviment, la zona que es mou i de les compensacions del teixit que puguin haver.
El sistema nerviós està integrat en tots els seus nivells, des del sistema nerviós perifèric al central. D’aquesta manera, i gràcies a les propietats viscoelàstiques del teixit, pot adaptar-se constantment a tots els moviments i estímuls. Per això, quan ens movem, els nervis també reben la tensió i s’han d’adaptar al moviment. Una inadaptació, equivaldria a una lesió del teixit nerviós. La capacitat de lliscament dels axons sobre l’endoneuro i la medula espinal sobre la duramàter, descarreguen el teixit nerviós de tensions mecàniques. Per aquest motiu, davant d’un diagnòstic d’hèrnia discal, i abans de prendre mesures més invasives, hauríem de ser cauts i tractar prèviament el teixit neurofascial i la fàscia en el seu conjunt.
Podem considerar el sistema nerviós com el teixit més noble del nostre cos, ja que no acepta ni cinc grams de tensió continuada. Per exemple, quan estirem en excés la nostra cama, ja sigui un moviment actiu o en postures mantingudes, posem en risc el nostre teixit nerviós i concretament el nervi ciàtic. Per evitar les lesions del nervi, entra en joc la nostra xarxa col.lagenosa, que actúa com a defensa davant de l’estirament. La neuro-fàscia, rep l’ajut de tot el teixit fascial muscular adaptant-se harmònicament al’estímul, amb l’objectiu de rebre una tensió proporcionada. Ara bé, quan la intensitat de l’estirament ha estat superior a la resposta del teixit fascial, posem en compromís el nervi, i abans de patir una lesió neuronal, el cos té un mecanisme de defensa, l’espasme. Si una lesió ha posat en compromís o en risc a un nervi, el sistema col.lagenós de la neuro-fàscia entra en joc, ocasionant clíniques molt doloroses.
Un excés de tensió pot afectar l’estructura del nervi, si la fàscia no s’hi adapta
En tots els casos on hi ha un compromís del teixit fascial, l’objectiu inicial és el de recuperar la mobilitat, trencant el cercle viciós de dolor-immobilitat-més dolor. Tècniques miofascials per mobilitzar el teixit col.lagenós (tant superficial com profund), exercicis actius per facilitar el lliscament entre fàscies, i tots els consells per tenir cura de la fàscia ens serán molt útils. D’altra banda, no ens hem d’oblidar de la importància de la nostra nutrició i hidratació, ja que la neuro-fàscia també s’encarrega de deixar entrar els nutrients i ajudar a eliminar les toxines del teixit nerviós.
