L’alimentació és bàsica pel nostre organisme, com el fet de respirar. Sense nutrir-nos, el nostre cos és incapaç de transformar l’energia i morim. Per tant, alimentar-nos és una necessitat vital. Ja parlarem en una altra entrada de les diverses vies de nutrició, però si ens centrem en l’aspecte químic de la nutrició, sense un equilibri en la nostra ingesta de nutrients, el cos podrà patir disfuncions i/o malalties.
El cos per aconseguir energia necessita d’una molécula clau per a la vida, la glucosa. Ara bé, l’excés és altament perjudicial i tòxic.
Sobretot en les societats occidentals, els hàbits alimentaris tan desproporcionats, amb ingestes molt elevades i constants de sucres i greixos saturats, és el causant de moltes patologies que ja es poden considerar de pandèmies, com pot ser la diabetes tipus II i la obesitat. A la vegada, aquestes patologies adquirides i cròniques, són el caldo de cultiu adient per a desenvolupar altres patologies com el càncer.
Darreres investigacions per científics de les universitats de Bonn i Massachussets, han demostrat la reacció de les nostres cèl.lules en front d’una dieta alta en sucres ràpids, greixos saturats i pobres en fibra . En aquest estudi, demostren en ratolins, com el cos es defensa amb una sobreestimulació constant del sistema immunològic, és a dir, està constantment en estat d’alerta, per tant, inflamat. Aquest fet, és molt perillós ja que mantentint en el temps aquesta situació, el cos pot acabar patint malalties com la diabetes II, ictus, infarts de miocardi o malalties autoimmunes. Així, aquest estadi inflamatori i defensiu constant, podria demostrar la raó de moltes intoleràncies i al.lèrgies.
A més, aquest estudi demostra, que l’excés de consum de sucres en la nostra dieta, pot arribar a modificar l’epigenètica de les nostres cèl.lules, ja que un cop es tornava a una dieta saludable, la inflamació baixava però les modificacions genètiques persistien, i es transmeten fins a dues generacions posteriors. De fet, les modificacions epigenètiques de diversos orígens són un constant a la vida, i la seva transmissió a generacions futures són claus per l’adaptació de l’espècie.
Un organisme en estat d’alarma per inflamació cronificada, desencadena una sèrie de compensacions químiques per tal de seguir sent funcional i eficient, a costa de petits retocs. Aquestes disfuncions, poden anar des de intoleràncies alimentàries, colesterol, hipertensió, dolors articulars, candidiàsi, paràsits intestinals, inflamacions cròniques de mucoses i teixits tous, malalties autoimmunes … Cal tenir en compte, que el nostre microbiòma intestinal és altament sensible als canvis, i que la inflamació cronificada i l’excés d’aliments que acidifíquen el medi, són una agressió als nostres bacteris, i per tant, el nostre sistema immune.
Ho reconec, és complicat menjar sense sucres ràpids en la nostra societat, però només que intentem reduir el seu consum, el nostre cos, ho agrairà. Sense entrar en debats, d’altra banda importants, d’índexs glucèmics en els aliments, si evitem o disminuim la ingesta d’aquell grup que es consideren d’absorció molt ràpida, ens farem un gran favor. Aquest grup hi entrarien el sucre blanc/morè, dolços, refrescs, sucs concentrats i altres begudes ensucrades, i els hidrats de carboni refinats (pa, pasta, arròs blanc..) També, els greixos saturats, provinents de l’alimentació processada, són altament perjudicials.
Tenint en compte, que l’excés de sucre en la nostra dieta, és altament perjudicial per a la salut actual, futura i de les nostres posteriors generacions i què a més, el trobem moltes vegades camuflat en els productes, fent que sigui molt difícil d’evitar en el dia a dia, crec que és necessari que prenguem consciència de la seva ingesta. Sobretot, hauríem de tenir cura de l’alimentació en la població infantil, consumidora d’altes dosis de sucre a diari. Sense entrar ni molt menys, en prohibicions ni dogmes estrictes, crec bàsic educar la societat d’aquest problema com s’ha fet amb altres substàncies com l’alcohol i el tabac.
