LUMBÀLGIES I VÍSCERES

Qualsevol dolor músculo-esquelètic, com a qualsevol disfunció o patologia en el cos, hauríem de preguntar-nos si el problema en sí, està generat majoritàriament per una causa directa, o bé, per una compensació i desequilibri en un altre punt del cos. A nivell purament estructural i mecànic, ho entendrem ràpidament en el moment que deixem d’observar el funcionament del cos d’una manera bidimensional, per un funcionament tridimensional.

Aquest component tridimensional del moviment, on hi caben les rotacions i els constants reajustaments posturals, és responsabilitat de la fàscia.

En una lumbàlgia, on està afectada l’articulació sacre-ilíaca, amb possible dolor irradiat del nervi ciàtic o alguna ramificació, en moltes ocasions és per una tensió en el lligament del mesenteri. El mesenteri, és un teixit fascial que sosté com si fos una bossa els intestins. Per donar suport i forma al contingut, tenim un fort lligament que el creua i s’insereix a nivell costal, lumbar i pèlvic. Tensions en aquest lligament poden bloquejar l’articulació sacre-ilíaca i generar una lumbàlgia d’aquest tipus.

Les vísceres, per tant i concretament les seves víscero-fàscies, juguen un paper molt important en el nostre moviment i actitud postural. Les tensions poden ser tant mecàniques, pel fet d’aguantar la força de la gravetat, com per stress químic (un òrgan saturat de toxines, o una inflamació de les mucoses, per exemple), o per stress emocional (un disgust que ens generi un espasme o una emoció mantinguda que debiliti el nostre òrgan associat),o per stress energètic (una fuga en el nostre entramat electromagnètic).

Per tant, la causa d’un problema músculo-esquelètic, poden ser les tensions internes, de qualsevol origen, a què està sotmesa aquella estructura. En general, el sistema músculo-esquelètic té una funció essencial d’adaptabilitat, per cercar sempre l’equilibri i l’eficiència energètica. I en moltes ocasions, aquestes compensacions tenen lloc per protegir altres estructures més “nobles” que no admetrien tensions perllongades en el temps. Per exemple, un motiu freqüent d’hèrnies discals L5-S1 està generada en major part per una tensió continuada de les vísceres que contenen el sòl pèlvic (úter i/o pròstata).

Com tot bloqueig , el cos actua de manera defensiva per evitar un mal major, però com seguim realitzant els moviments generals obviant aquelles estructures, ja de per sí, limitades, acabem patint una lesió. La millor manera d’evitar aquests bloquejos és fer conscient la limitació i aplicar estímuls de moviment. Seguint amb l’exemple anterior, un bon exercici per alliberar l’articulació sacre-ilíaca, seria la basculació pèlvica, abans de realitzar un moviment global.