En els darrers anys, la recerca científica ha començat a posar el focus en un fenòmen que sovint passa desapercebut: la inflamació crònica de baix grau. Diversos estudis suggereixen que aquesta activació persistent del sistema immunitari podria estar implicada en el desenvolupament de diferents patologies, entre elles la malaltia d’Alzhèimer.
Encara caldran anys per entendre completament aquesta relació, però el que sí que sabem és que la inflamació persistent afecta múltiples sistemes del cos. Quan el sistema immunitari es manté activat durant llargs períodes, pot contribuir al desenvolupament de malalties cardiovasculars, alguns tipus de càncer, ictus, artritis inflamatòries o trastorns de salut mental com la depressió i l’ansietat.
Normalment, la inflamació és un mecanisme protector. Quan ens fem una ferida o hi ha una infecció, el cos activa processos immunitaris que provoquen calor, inflor o dolor a la zona afectada. Aquesta resposta és necessària per reparar el teixit i eliminar patògens.
El problema apareix quan aquesta resposta no s’apaga.
Quan la inflamació es manté durant mesos o anys, el cos entra en un estat d’alerta constant que pot alterar l’equilibri fisiològic. I aquí és on comencem a entendre que la salut no depèn només d’un òrgan o d’un sistema, sinó de la manera com tots els teixits interactuen entre si.
El teixit fascial: una peça sovint oblidada en la inflamació crònica
Quan parlem d’inflamació i salut sistèmica, sovint pensem en el sistema immunitari, el metabolisme o els òrgans interns. Però cada vegada hi ha més interès científic en el paper del teixit fascial, especialment del teixit fascial profund.
La Fàscia és una xarxa contínua de teixit connectiu que envolta músculs, òrgans, nervis i vasos sanguinis. Lluny de ser només un “embolcall”, avui se sap que és un teixit altament innervat, vascularitzat i metabòlicament actiu.
La fàscia profunda, que separa i connecta grups musculars i estructures corporals, té propietats viscoelàstiques que permeten que el cos distribueixi forces, absorbeixi càrregues i mantingui una mobilitat funcional.
Quan el moviment és variat i regular, aquesta xarxa manté la seva capacitat d’adaptació. Però quan apareix hipomobilitat, sedentarisme o patrons de moviment repetitius, el teixit fascial pot experimentar canvis mecànics i bioquímics.
Algunes investigacions han observat que la reducció de moviment pot afavorir:
- augment de rigidesa fascial
- alteracions en la hidratació del teixit
- modificacions en l’organització del col·lagen
- sensibilitat nociceptiva més alta
Aquests canvis poden contribuir a estats inflamatoris locals o persistents, que amb el temps poden participar en processos patològics més amplis.
Això no significa que la fàscia sigui l’origen de totes les malalties, però sí que forma part del sistema que regula l’equilibri mecànic i fisiològic del cos.
Hàbits que poden ajudar a reduir la inflamació crònica
1. Mou-te: el cos està dissenyat per al moviment
El cos està fet per moure’s. I probablement aquest és un dels factors més determinants en la regulació de la inflamació sistèmica.
Passar moltes hores asseguts —sigui davant l’ordinador o al sofà— s’ha associat amb nivells més elevats de marcadors inflamatoris. En canvi, nombrosos estudis mostren que l’exercici regular redueix diversos senyals inflamatoris en el cos.
Curiosament, algunes revisions científiques indiquen que la intensitat de l’exercici no és el factor més important. Tant el moviment moderat com activitats més intenses poden tenir efectes beneficiosos.
Pràctiques com el Ioga també poden ajudar a millorar la mobilitat, reduir l’estrès i modular la resposta inflamatòria.
Des d’una perspectiva fascial, el moviment regular manté la capacitat viscoelàstica del teixit, afavorint que la xarxa fascial distribueixi tensions i càrregues de manera eficient.
2. Mantenir una bona salut bucodental
La salut de les genives pot tenir un impacte molt més gran del que acostumem a pensar.
La malaltia periodontal és una inflamació crònica dels teixits que envolten les dents. Quan les genives sagnen, bacteris de la cavitat oral poden entrar al torrent sanguini i desencadenar respostes inflamatòries sistèmiques.
Diversos estudis han associat la malaltia periodontal amb malalties cardiovasculars i també amb la Malaltia d’Alzheimer.
Raspallar-se les dents regularment i utilitzar fil dental ajuda a reduir aquesta font potencial d’inflamació crònica.
3. Alimentació d’estil mediterrani
El que mengem té una influència directa en la manera com el sistema immunitari es regula.
Alguns aliments redueixen els senyals inflamatoris, mentre que altres poden augmentar-los, en part a través dels seus efectes sobre el microbioma intestinal. Els aliments porcessats i l’excés de sucres i hidrats de carboni refintas
Els aliments amb perfil antiinflamatori inclouen bàsicament tots aquells aliments que engloben la dieta mediterrània baixa en hidrats de carboni refinats. Els aliments processats i ultraprocessats, els sucres, i l’alcohol són proinflamatoris
4. Mantenir un pes corporal saludable
Molts estudis han observat que l’obesitat s’associa amb inflamació crònica de baix grau.
El teixit adipós pot produir molècules inflamatòries que alteren l’equilibri metabòlic de l’organisme.
Això ha generat interès sobre si alguns medicaments utilitzats per perdre pes podrien influir també en el risc de demència. Un exemple és la Semaglutide, comercialitzada en alguns casos amb el nom Ozempic, utilitzada principalment en el tractament de la Diabetis tipus 2.
Algunes investigacions suggereixen que les persones amb diabetis que utilitzen aquests fàrmacs poden tenir menor risc de demència, però encara no hi ha conclusions definitives.
De totes maneres, una manera saludable de reduir el greix visceral emmagatzemat com a reserva energètica. és realitzant exercicis de força i dejunis intermitents controlats.
5. Gestiona l’estrès i cuida l’equilibri emocional
L’estrès puntual forma part de la vida. Però quan es manté de forma crònica, pot activar de manera persistent els sistemes hormonals i immunitaris.
Diversos estudis han associat l’estrès sostingut amb nivells més elevats de marcadors inflamatoris.
Per això, mantenir espais de descans, relacions socials saludables i activitats que afavoreixin el benestar emocional pot contribuir a regular millor la resposta fisiològica del cos.
6. Treball miofascial i resposta viscoelàstica del cos
Si entenem el cos com una xarxa de teixits interconnectats, també és rellevant considerar intervencions que influeixin en la qualitat mecànica del teixit fascial.
Algunes teràpies manuals utilitzen enfocaments d’alliberament miofascial per treballar sobre aquesta xarxa de teixit connectiu.
La literatura científica suggereix que aquestes intervencions poden influir en:
- la mobilitat dels teixits
- la percepció del dolor
- la hidratació fascial
- la resposta mecànica del teixit
Encara cal més investigació per comprendre completament els mecanismes implicats, però el treball sobre la fàscia podria ajudar a millorar la resposta viscoelàstica del cos i facilitar la mobilitat global.
7. Vacunar-se
Diverses investigacions han observat que algunes vacunes podrien associar-se amb una reducció del risc de demència.
Per exemple, estudis indiquen que les persones vacunades contra l’herpes zòster amb Shingrix presentaven aproximadament un 17% menys de risc de desenvolupar demència en els anys següents en comparació amb les que havien rebut la vacuna més antiga Zostavax.
El mecanisme exacte encara no és clar, però una de les hipòtesis és que reduir determinades infeccions pot disminuir processos inflamatoris sistèmics.
Una mirada global al cos
Quan observem el cos des d’una perspectiva sistèmica, es fa evident que cap teixit funciona de manera aïllada.
La inflamació crònica, el sistema nerviós, el metabolisme, el teixit fascial i els patrons de moviment formen part d’una mateixa xarxa d’interaccions.
Potser encara no tenim totes les respostes sobre l’origen de moltes malalties, inclosa la Malaltia d’Alzheimer. Però el que sí que sabem és que cuidar el moviment, el metabolisme, la qualitat dels teixits i l’equilibri emocional crea un entorn biològic més favorable perquè el cos pugui autoregular-se.
