Categoria: Conceptes Holístics

La física quàntica és una Ciència, que a part de teoritzar, evidenciar i buscar raonaments argumentats d’aspectes de la física que no es podien explicar de cap altre manera, obre la porta amb les seves interpretacions, a teories filosòfiques i molt més profundes.

La llum, encara a dia d’avui, té dues teories dintre de la física que expliquen què és i com es comporta. Per què hi ha dues teories vàlides? Doncs n’hi ha dues, senzillament perquè hi ha aspectes que només es poden demostrar amb la Tª A i altres només amb la Tª B, per entendre’ns. Doncs, la doble escletxa, és un experiment de la física quàntica molt revolucionador, que demostra el comportament de la llum.

Imaginem-nos una capsa de cartró on fem una escletxa  a la tapa, la tanquem i la posem de costat. Bé, ara apliquem un feix de llum d’una llanterna sobre la tapa. Imaginem-nos també, que tenim una càmera a dintre la capsa i podem veure la llum al fons d’aquesta. Veuríem una línea de llum que seria el feix de llum de la nostra llanterna. Molt bé, aquest comportament s’explica entenent que la llum viatja a través de l’escletxa per fotons (petites boletes).

Ara fem dues escletxes i fem el mateix procediment. A l’aplicar la llum, per sorpresa, no apareixen dues ratlles de llum al fons de la capsa, sinó moltíssims. Això passa perquè al haver-hi més opcions d’entrada, es generen unes ones que fa que es propagui. La teoria que la llum es propaga per ones.

Doncs bé, què passaria si un de nosaltres estigues observant com entra el raig de llum per una de les dues ranures, per veure com es comporten aquestes ones? Doncs… que aparèixen dues ratlles al fons de la capsa… tornen a comportar-se com a fotons. Què significa tot això?

La resposta a aquest experiment, és que l’observador és esencial en la observació i és part indispensable en el resultat d’aquesta. És a dir, passa a ser subjecte.

Ara bé, què té a veure tot això amb el nostre cos?

Si em permeteu teoritzarè sobre això, i extrapolant aquest experiment quàntic, podríem argumentar, que cada un de nosaltres té l’habilitat de fer-se subjecte en tots els  procesos. Com es fa això exactament? Encara no ho sabem del tot, però teòricament és posible. Tenim exemples extrems amb evidències en casos de curació espontània, on la Ciència els califica d’anomalies i no es busca una explicació; o qui sap, si pot ser la clau per entendre l’efecte placebo…

Em sorgeixen moltes preguntes després de comprendre la profunditat d’aquest descubriment científic, però crec que és millor que cadascú es faci les seves, que cregui oportunes, i passem a ser d’observadors a subjectes de les nostres vides.

Salut i bona entrada d’any!

Com en tot procés, disfunció o patologia, hem de tenir en compte la seva multifactorietat. L’insomni, no pot ser menys.

D’insomnis hi ha de diferents tipus, d’aquells que la persona li costa conciliar el son a primera hora, o d’aquells que es desperten a mitja nit o fins i tot, que no poden dormir ni un minut. Però el comú denominador de tots ells, és una manca de descans en curt i/o llarg termini.

Dormir, és un procés bàsic per a poder mantenir la salut integral i hem de tenir clar que, no n’és ni molt menys perdre el temps. De fet, és bàsic per a mantenir l’equilibri de les nostres funcions químiques, físiques, mentals, emocionals i energètiques, per quan estem desperts. És el moment de reparació cel.lular, gràcies entre d’altres, a hormones com la melatonina i la serotonina.

També hem de tenir en compte, les  varies teories sobre què passa realment durant el son profund, on s’activa la fase REM (Rapid Eye Movement). Ja sigui una reparació de les funcions neuronals, com “reordenar” les vivències i estímuls del dia, o reequilibrar el nostre cos energètic. Entrar en fase REM, és essencial per a gaudir d’un son reparador al llevar-nos.

L’orígen de l’insomni, pot quedar camuflat en el desequilibri global a què ha arribat l’organisme per a tenir dificultats per a dormir. Per exemple, la gran majoria d’insomnis poden tenir una causa emocional. Un estrés emocional mantingut en el temps, acabarà generant un desequilibri bioquímic i per tant un desequilibri en tots els demés camps corporals. L’estrés mantingut suposa segregar dosis constants de cortisol, adrenalina i/o noradrenalina que són les antagonistes o contraries a la melatonina, serotonina i les endorfines. En termes generals, les primeres tenen una funció d’activació i d’alerta, i les segones de sedació i regeneració.

Ja hem vist en una entrada anterior, la importància de la microbiota intestinal en la salut del cos humà. La disbiosi intestinal, intervé en la correcta producció de serotonina, afectant el nostre son i com no, el trànsit intestinal, entre d’altres reaccions metabòliques. Un símptoma comú en les persones amb problemes d’insomni, és el restrenyiment.

Ara bé, com he dit abans, l’insomni té multiples causes i moltes vegades poden anar lligades o interrelacionades, generant conseqüències que acaben agreujant el problema inicial. A vegades és complicat trobar una resposta a aquest insomni, però la majoria de casos una compressió del teixit del pont miodural, de les membranes intra-cranials i del seu trajecte fins el sacre, són un altre motiu a evaluar en cas d’insomni; ja que una limitació en la mobilitat d’aquest teixit posarà en compromís la capa fascial més profunda, les meninges.

D’altra banda, un camp que passa desapercebut en la gran majoria de casos, i que pot ser un dels principals desequilibrants de la salut, és l’aspecte energètic. Les geopaties, o enfermetats produïdes per corrents energètiques que alteren el nostre camp electromagnètic, ja siguin, corrents d’aigua subterrània, camps telúrics i/o aparells amb un fort camp electromagnètic; són un factor a tenir molt en compte, en casos cronificats d’insomni.

També, és  important ajudar l’organisme contra l’insomni treballant aspectes com  la nutrició i la manca de possibles nutrients químics, l’exercici físic i la meditació, per exemple.

En definitiva, el tractament hauria de ser el més global possible, valorant sempre els màxims camps que poden influir-hi. De fet, l’insomni és un símptoma i no la causa en sí del problema. Per tant, l’objectiu del tractament seria ajudar al cos a trobar el seu equilibri funcional.

El cuerpo humano, es una máquina perfectamente diseñada. Más de una vez hemos escuchado una afirmación parecida a esta. Entonces,  ¿porqué a veces ese dolor de cabeza, ese lumbago o cada vez que como pan me inflo como un globo? Es posible, a mi entender, que no sepamos interpretar correctamente las señales que nos da nuestro cuerpo en forma de síntomas o que directamente, no lo observemos en la dirección adecuada.  Y ¿cómo sé dónde tengo que enfocar mi mirada?

Según la Real academia de la lengua española, cuerpo lo define como aquello que tiene extensión limitada, perceptible por los sentidos; y/o conjunto de los sistemas orgánicos que constituyen un ser vivo. Así que, no parece que se defina el cuerpo humano más allá de algo físico que cumple unas funciones orgánicas. Ya sabemos científicamente el impacto y efecto en la salud física y mental  del impacto por ejemplo a nivel emocional, o de la afectación de nuestro campo electromagnético. Por qué entonces no se amplía el concepto de cuerpo humano con una definición que abarque un todo. Un concepto holístico. De hecho, se debería replantear la definición de cualquier ser vivo.

El holismo se define como la doctrina que propugna la concepción de cada realidad como un todo distinto de la suma de las partes que lo componen.

Comprendiendo el cuerpo humano holísticamente, es decir,  como un todo de la suma de las partes que lo componen, podemos clasificarlo de la siguiente forma:

• Campo estructural-miofascial
• Campo emocional
• Campo energético
• Campo bioquímico

Un factor esencial es comprender que todos los campos se interrelacionan en todo momento. La dificultad se encuentra en discernir en qué medida hay más afectación de un campo u otro en una disfunción o en una patología. Es decir, siempre habrá una afectación en menor o mayor grado al resto de campos. Por lo tanto, no podré sufrir una lumbalgia sin que afecte mi campo químico, energético y emocional.

Llegados a este punto, entendiendo el cuerpo humano holísticamente su tratamiento también debe abordar todos esos campos, o por lo menos tenerlos en cuenta. La kinesiologia holística es una buena herramienta ( pero no la única) que permite al terapeuta diagnosticar  y observar qué campo está afectado en mayor medida, y por tanto poder realizar el tratamiento correspondiente.

 

D.Z.