Dormir, per a molta gent i en certs moments de la vida, pot semblar què és una pèrdua de temps, però de fet, és la millor inversió de salut. Dormir i descansar les hores necessàries és clau per a gaudir d’un bon estat de salut.
Durant el son, el cos porta a terme diversos processos essencials per a la regeneració cel·lular, la consolidació de la memòria i la curació dels teixits. I evidentment, té una influència directa amb la qualitat i salut del nostre teixit miofascial.
Fases del son i la seva importància en la regeneració i curació
El son es divideix en 4 fases principals, cadascuna amb un paper clau en la recuperació física i mental:
- Fase NREM 1 (son lleuger): Transició de la vigília al son.
- Fase NREM 2 (son intermedi): Consolidació de la memòria i regulació del sistema cardiovascular.
- Fase NREM 3 (son profund o d’ones lentes): En aquesta fase s’inicien processos d’autofàgia, una major activitat dels fibroblasts i s’alliberen hormones com l’hormona del creixement. Tots aquests processos, són bàsics per a la regeneració cel·lular, la síntesi de col·lagen i el guariment muscular.
- Fase REM (son paradoxal o de somni): Implicada en la consolidació de la memòria, l’equilibri emocional i la integració neuromuscular. Patir insomni recurrent en aquesta fase, pot provocar una regulació emocional deficient, augmentant l’ansietat i l’estrès. Encara que el son profund (NREM 3) és essencial per a la curació, el REM també contribueix a l’equilibri del sistema nerviós i muscular.
Relació entre aquests processos i el teixit miofascial
El son profund i reparador influeix directament en la salut del sistema fascial i del col·lagen. Això es deu a diversos factors:
- Reducció de la inflamació: El son disminueix la producció de citocines inflamatòries, afavorint la flexibilitat i la reparació de la fàscia.
- Augment de la síntesi de col·lagen: La secreció de l’hormona del creixement afavoreix la formació i remodelació del col·lagen.
- Equilibri del sistema nerviós autònom: El son facilita la relaxació del sistema nerviós simpàtic, evitant la tensió crònica de la fàscia i els músculs.
D’altra banda, aquests processos regeneratius estan directament vinculats a la nostra microbiota i com els hi afecta el nostre son.
El son i la nostra microbiota intestinal estan estretament connectats.
Un son reparador afavoreix la diversitat bacteriana i la producció de metabòlits antiinflamatoris, com el butirat, que protegeixen el col·lagen i la fàscia. A més, Els bacteris intestinals produeixen neurotransmissors com la serotonina i el GABA, què són essencials per a un son profund i relaxant.
En un budell amb disbiòsi intestinal (desequilibri), la permeabilitat intestinal permetrà el pas de toxines al torrent sanguini, desencadenant una inflamació sistèmica. Quan hi ha una alteració en la microbiota, es produeix una resposta inflamatòria que afecta directament el teixit fascial i la síntesi de col·lagen. Aquesta inflamació afectarà el nostre sistema fascial de la següent manera:
- Major inflamació i degradació del col·lagen: Amb l’augment de citocines inflamatòries (IL-6, TNF-α), es redueix la flexibilitat de la fàscia i s’accelera el seu envelliment.
- Pèrdua d’elasticitat i dolor miofascial: La inflamació crònica pot generar punts de tensió i rigidesa, afectant la mobilitat i resposta viscoelàstica del teixit.
- Retard en la curació de lesions: Un microbioma en disbiòsi redueix la capacitat efectiva de regeneració dels teixits.
En definitiva, mantenir en el temps un son de mala qualitat altera la microbiota i augmenta la inflamació. En aquest entorn, queden afectats els processos de regeneració tissular i de producció de col·lagen, i per tant el nostre teixit miofascial. D’aquesta manera s’evidencia la profunda connexió entre el son reparador (cal garantir almenys 7-9 hores de son), la microbiota intestinal, el nostre sistema immunològic i la regeneració fascial.
Millorar la nostra microbiota amb probiòtics i una alimentació rica en fibra i exercici, pot afavorir la qualitat del son, reduir la inflamació, optimitzar la recuperació muscular i prevenir problemes osteoarticulars a llarg termini.
