S’entén com a placebo, aquella substància que tot i no tenir cap principi actiu per sanar una patologia o tractar una simptomatologia, el pacient aconsegueix el seu objectiu, curar-se.
S’han fet molts estudis al voltant de l’efecte placebo en la farmacologia, però sobretot per a realitzar comprovacions de la fiabilitat química del fàrmac que es vol estudiar.
Generalment s’ha menystingut o se li ha donat un aire despectiu el fet de la curació per efecte placebo, tot i tenir evidències aclaparadores. De fet, el mot placebo, prové de l’arrel llatina “placere”, però culturalment se l’ha associat en el llenguatge a l’engany, obviant la capacitat inconscient de l’individu per a sanar-se.
La comunitat científica troba l’explicació en la suggestió, en les creences de l’individu i les expectatives de curació. I segurament siguin certes aquestes teories, però en comptes d’aprofundir i estudiar el mecanisme d’acció i les seves possibilitats, sembla que no hi ha massa interès en la ciència ortodoxa en concretar el raonament d’aquestes evidències.
En canvi, científics com el bioquímic Bruce E.Lipton, demostra en els seus experiments, que depenent dels estímuls externs, les cèl.lules responen d’una manera determinada. És a dir, és l’entorn, ja sigui químic o emocional per exemple, qui determina el comportament de la membrana cel.lular fent que alliberi una substància o una altra.
A més, tenint en compte, què el que reconeix una cèl.lula individual ho saben a l’instant totes les cèl.lules del nostre cos, donen un poder immens a que amb les nostres creences siguem capaços de modificar el comportament de totes les nostres cèl.lules. (Aquest fet que sembla es pugui explicar amb el funcionament de l’entrallaçament quàntic)
Cal esmentar, que un placebo funciona sempre i quan entrin en joc les nostres creences ben estructurades des del nostre inconscient. I la millor manera de “reprogramar” el nostre inconscient és tenir constantment, una actitud conscient entorn a les nostres creences.
D’altra banda, també hem de saber que existeix el nocebo, que realitza una acció totalment contraria al placebo, i que malauradament sembla que socialment estiguem més “programats” a dominar constantment de manera inconscient els nocebos.
En definitiva i simplificant l’equació, podem pensar que el nostre sistema de creences és el responsable d’ajudar, empitjorar, o fins i tot sanar el cos, ja sigui per exemple, amb l’ajut d’un fàrmac, un placebo o un treball emocional.
