La interrelació entre emocions i cos físic s’ha estudiat i evidenciat des de l’antiguitat. No cal dir, teràpies alternatives i holístiques han basat gran part del seu enfoc en el camp emocional, però ja és una certessa, que fins i tot en l’ambit més tradicional occidental, podríem dir més materialista, també contempla l’afectació del cos físic amb problemes emocionals.
Tot estímul intrínsec o extrínsec, té una afectació en menor o major grau, en tots els camps que conformen el nostre ésser. És a dir, qualsevol afectació emocional, ja sigui agradable o negativa, té unes conseqüències saludables o nocives en el nostre cos. Així ho demostra amb els estudis dels receptors de la membrana cel.lular el prestigiós bioquímic Bruce Lipton. El Dr.Lipton afirma que depenent de l’estímul de l’entorn ( ja sigui químic, emocional o energètic), la cèl.lula respondrà químicament d’una manera o d’altra.
Per exemple, una emoció generada per un stress mantingut, un espant sobtat o una por, genera interaccions químiques (adrenalina, cortisol i noradrenalina), energètiques i físiques. Aquestes, a la vegada, es van retroalimentant generant en moltes ocasions un cercle viciós, que si perdura en el temps, pot acabar amb problemes més profunds.
L’angoixa i tota la simptomatologia associada a ella, seria un bon exemple. De fet, es fa difícil la millora general fins que no s’aconsegueix arribar a l’orígen del problema. El tractament, per tant, ha de ser holístic i personalitzat en cada cas, amb l’objectiu de facilitar la resposta curativa de cadascú.
D’altra banda, potser, hem escoltat alguna vegada, l’expressió que les emocions també s’han de saber “digerir”. Aquesta manera de parlar metafòrica ens dóna una idea per entendre com diferents emocions ens poden afectar a diverses parts del nostre organisme. Estudis qualitatius, evidencien el que cultures mil.lenàries ja deien, i és la relació i afectació de diferents emocions amb òrgans.
Estudi realitzat per un equip d’ingeniers biomèdics de Finlandia, a una mostra de 700 individus, per observar les reaccions del cos a les diverses emocions, trobant els mateixos patrons en gent de creences i cultures diferents.
Sense anar més lluny, el cor, és l’òrga amb el camp electromagnètic més fort del cos. A més, s’ha comprovat com les diferents emocions afecten armonitzant (amor) o deprimint (por) aquest camp electromagnètic. Sent el camp més intens del cos, qualsevol afectació d’aquest, ho rebran a la vegada tots els camps electromagnètics de totes les nostres cèl.lules.
Darreres investigacions afirmen que el 60% de cèl.lules que formen el teixit cardíac són neurones. A més, té la capacitat de segregar gran quantitat d’hormones, com l’occitocina, coneguda com l’hormona de l’amor. Aquest fet, és essencial per comprendre la relació directe que existeix entre cor i cervell, i per tant, les interaccions en el nostre cos.
Per tant el camp emocional i energètic estan intimament relacionats, ja que si entenem les emocions com a vibracions a una determinada freqüència, aquestes poden afectar les vibracions de totes les estructures del nostre cos, el dels altres o fins i tot, poden afectar altres estructures físiques com la de l’aigua.
Està molt be, Dani. Però potser hauries de baixar (molt poquet) el llenguatge a un nivell més de “planta baixa” i posar més exemples quotidians. No se, és una opinió.
Gràcies Daniel per comentar!
Prenc nota 🙂