Com en tot procés, disfunció o patologia, hem de tenir en compte la seva multifactorietat. L’insomni, no pot ser menys.
D’insomnis hi ha de diferents tipus, d’aquells que la persona li costa conciliar el son a primera hora, o d’aquells que es desperten a mitja nit o fins i tot, que no poden dormir ni un minut. Però el comú denominador de tots ells, és una manca de descans en curt i/o llarg termini.
Dormir, és un procés bàsic per a poder mantenir la salut integral i hem de tenir clar que, no n’és ni molt menys perdre el temps. De fet, és bàsic per a mantenir l’equilibri de les nostres funcions químiques, físiques, mentals, emocionals i energètiques, per quan estem desperts. És el moment de reparació cel.lular, gràcies entre d’altres, a hormones com la melatonina i la serotonina.
També hem de tenir en compte, les varies teories sobre què passa realment durant el son profund, on s’activa la fase REM (Rapid Eye Movement). Ja sigui una reparació de les funcions neuronals, com “reordenar” les vivències i estímuls del dia, o reequilibrar el nostre cos energètic. Entrar en fase REM, és essencial per a gaudir d’un son reparador al llevar-nos.
L’orígen de l’insomni, pot quedar camuflat en el desequilibri global a què ha arribat l’organisme per a tenir dificultats per a dormir. Per exemple, la gran majoria d’insomnis poden tenir una causa emocional. Un estrés emocional mantingut en el temps, acabarà generant un desequilibri bioquímic i per tant un desequilibri en tots els demés camps corporals. L’estrés mantingut suposa segregar dosis constants de cortisol, adrenalina i/o noradrenalina que són les antagonistes o contraries a la melatonina, serotonina i les endorfines. En termes generals, les primeres tenen una funció d’activació i d’alerta, i les segones de sedació i regeneració.
Ja hem vist en una entrada anterior, la importància de la microbiota intestinal en la salut del cos humà. La disbiosi intestinal, intervé en la correcta producció de serotonina, afectant el nostre son i com no, el trànsit intestinal, entre d’altres reaccions metabòliques. Un símptoma comú en les persones amb problemes d’insomni, és el restrenyiment.
Ara bé, com he dit abans, l’insomni té multiples causes i moltes vegades poden anar lligades o interrelacionades, generant conseqüències que acaben agreujant el problema inicial. A vegades és complicat trobar una resposta a aquest insomni, però la majoria de casos una compressió del teixit del pont miodural, de les membranes intra-cranials i del seu trajecte fins el sacre, són un altre motiu a evaluar en cas d’insomni; ja que una limitació en la mobilitat d’aquest teixit posarà en compromís la capa fascial més profunda, les meninges.
D’altra banda, un camp que passa desapercebut en la gran majoria de casos, i que pot ser un dels principals desequilibrants de la salut, és l’aspecte energètic. Les geopaties, o enfermetats produïdes per corrents energètiques que alteren el nostre camp electromagnètic, ja siguin, corrents d’aigua subterrània, camps telúrics i/o aparells amb un fort camp electromagnètic; són un factor a tenir molt en compte, en casos cronificats d’insomni.
També, és important ajudar l’organisme contra l’insomni treballant aspectes com la nutrició i la manca de possibles nutrients químics, l’exercici físic i la meditació, per exemple.
En definitiva, el tractament hauria de ser el més global possible, valorant sempre els màxims camps que poden influir-hi. De fet, l’insomni és un símptoma i no la causa en sí del problema. Per tant, l’objectiu del tractament seria ajudar al cos a trobar el seu equilibri funcional.
