D’OBSERVADOR, A SUBJECTE

La física quàntica és una Ciència, que a part de teoritzar, evidenciar i buscar raonaments argumentats d’aspectes de la física que no es podien explicar de cap altre manera, obre la porta amb les seves interpretacions, a teories filosòfiques i molt més profundes.

La llum, encara a dia d’avui, té dues teories dintre de la física que expliquen què és i com es comporta. Per què hi ha dues teories vàlides? Doncs n’hi ha dues, senzillament perquè hi ha aspectes que només es poden demostrar amb la Tª A i altres només amb la Tª B, per entendre’ns. Doncs, la doble escletxa, és un experiment de la física quàntica molt revolucionador, que demostra el comportament de la llum.

Imaginem-nos una capsa de cartró on fem una escletxa  a la tapa, la tanquem i la posem de costat. Bé, ara apliquem un feix de llum d’una llanterna sobre la tapa. Imaginem-nos també, que tenim una càmera a dintre la capsa i podem veure la llum al fons d’aquesta. Veuríem una línea de llum que seria el feix de llum de la nostra llanterna. Molt bé, aquest comportament s’explica entenent que la llum viatja a través de l’escletxa per fotons (petites boletes).

Ara fem dues escletxes i fem el mateix procediment. A l’aplicar la llum, per sorpresa, no apareixen dues ratlles de llum al fons de la capsa, sinó moltíssims. Això passa perquè al haver-hi més opcions d’entrada, es generen unes ones que fa que es propagui. La teoria que la llum es propaga per ones.

Doncs bé, què passaria si un de nosaltres estigues observant com entra el raig de llum per una de les dues ranures, per veure com es comporten aquestes ones? Doncs… que aparèixen dues ratlles al fons de la capsa… tornen a comportar-se com a fotons. Què significa tot això?

La resposta a aquest experiment, és que l’observador és esencial en la observació i és part indispensable en el resultat d’aquesta. És a dir, passa a ser subjecte.

Ara bé, què té a veure tot això amb el nostre cos?

Si em permeteu teoritzarè sobre això, i extrapolant aquest experiment quàntic, podríem argumentar, que cada un de nosaltres té l’habilitat de fer-se subjecte en tots els  procesos. Com es fa això exactament? Encara no ho sabem del tot, però teòricament és posible. Tenim exemples extrems amb evidències en casos de curació espontània, on la Ciència els califica d’anomalies i no es busca una explicació; o qui sap, si pot ser la clau per entendre l’efecte placebo…

Em sorgeixen moltes preguntes després de comprendre la profunditat d’aquest descubriment científic, però crec que és millor que cadascú es faci les seves, que cregui oportunes, i passem a ser d’observadors a subjectes de les nostres vides.

Salut i bona entrada d’any!

Si vols compartir..Email this to someone
email
Tweet about this on Twitter
Twitter
Share on Facebook
Facebook

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada