D’OBSERVADOR, A SUBJECTE

La física quàntica és una Ciència, que a part de teoritzar, evidenciar i buscar raonaments argumentats d’aspectes de la física que no es podien explicar de cap altre manera, obre la porta amb les seves interpretacions, a teories filosòfiques i molt més profundes.

La llum, encara a dia d’avui, té dues teories dintre de la física que expliquen què és i com es comporta. Per què hi ha dues teories vàlides? Doncs n’hi ha dues, senzillament perquè hi ha aspectes que només es poden demostrar amb la Tª A i altres només amb la Tª B, per entendre’ns. Doncs, la doble escletxa, és un experiment de la física quàntica molt revolucionador, que demostra el comportament de la llum.

Imaginem-nos una capsa de cartró on fem una escletxa  a la tapa, la tanquem i la posem de costat. Bé, ara apliquem un feix de llum d’una llanterna sobre la tapa. Imaginem-nos també, que tenim una càmera a dintre la capsa i podem veure la llum al fons d’aquesta. Veuríem una línea de llum que seria el feix de llum de la nostra llanterna. Molt bé, aquest comportament s’explica entenent que la llum viatja a través de l’escletxa per fotons (petites boletes).

Ara fem dues escletxes i fem el mateix procediment. A l’aplicar la llum, per sorpresa, no apareixen dues ratlles de llum al fons de la capsa, sinó moltíssims. Això passa perquè al haver-hi més opcions d’entrada, es generen unes ones que fa que es propagui. La teoria que la llum es propaga per ones.

Doncs bé, què passaria si un de nosaltres estigues observant com entra el raig de llum per una de les dues ranures, per veure com es comporten aquestes ones? Doncs… que aparèixen dues ratlles al fons de la capsa… tornen a comportar-se com a fotons. Què significa tot això?

La resposta a aquest experiment, és que l’observador és esencial en la observació i és part indispensable en el resultat d’aquesta. És a dir, passa a ser subjecte.

Ara bé, què té a veure tot això amb el nostre cos?

Si em permeteu teoritzarè sobre això, i extrapolant aquest experiment quàntic, podríem argumentar, que cada un de nosaltres té l’habilitat de fer-se subjecte en tots els  procesos. Com es fa això exactament? Encara no ho sabem del tot, però teòricament és posible. Tenim exemples extrems amb evidències en casos de curació espontània, on la Ciència els califica d’anomalies i no es busca una explicació; o qui sap, si pot ser la clau per entendre l’efecte placebo…

Em sorgeixen moltes preguntes després de comprendre la profunditat d’aquest descubriment científic, però crec que és millor que cadascú es faci les seves, que cregui oportunes, i passem a ser d’observadors a subjectes de les nostres vides.

Salut i bona entrada d’any!

Si vols compartir..Email this to someone
email
Tweet about this on Twitter
Twitter
Share on Facebook
Facebook

L’INSOMNI

Com en tot procés, disfunció o patologia, hem de tenir en compte la seva multifactorietat. L’insomni, no pot ser menys.

D’insomnis hi ha de diferents tipus, d’aquells que la persona li costa conciliar el son a primera hora, o d’aquells que es desperten a mitja nit o fins i tot, que no poden dormir ni un minut. Però el comú denominador de tots ells, és una manca de descans en curt i/o llarg termini.

Dormir, és un procés bàsic per a poder mantenir la salut integral i hem de tenir clar que, no n’és ni molt menys perdre el temps. De fet, és bàsic per a mantenir l’equilibri de les nostres funcions químiques, físiques, mentals, emocionals i energètiques, per quan estem desperts. És el moment de reparació cel.lular, gràcies entre d’altres, a hormones com la melatonina i la serotonina.

També hem de tenir en compte, les  varies teories sobre què passa realment durant el son profund, on s’activa la fase REM (Rapid Eye Movement). Ja sigui una reparació de les funcions neuronals, com “reordenar” les vivències i estímuls del dia, o reequilibrar el nostre cos energètic. Entrar en fase REM, és essencial per a gaudir d’un son reparador al llevar-nos.

L’orígen de l’insomni, pot quedar camuflat en el desequilibri global a què ha arribat l’organisme per a tenir dificultats per a dormir. Per exemple, la gran majoria d’insomnis poden tenir una causa emocional. Un estrés emocional mantingut en el temps, acabarà generant un desequilibri bioquímic i per tant un desequilibri en tots els demés camps corporals. L’estrés mantingut suposa segregar dosis constants de cortisol, adrenalina i/o noradrenalina que són les antagonistes o contraries a la melatonina, serotonina i les endorfines. En termes generals, les primeres tenen una funció d’activació i d’alerta, i les segones de sedació i regeneració.

Ja hem vist en una entrada anterior, la importància de la microbiota intestinal en la salut del cos humà. La disbiosi intestinal, intervé en la correcta producció de serotonina, afectant el nostre son i com no, el trànsit intestinal, entre d’altres reaccions metabòliques. Un símptoma comú en les persones amb problemes d’insomni, és el restrenyiment.

Ara bé, com he dit abans, l’insomni té multiples causes i moltes vegades poden anar lligades o interrelacionades, generant conseqüències que acaben agreujant el problema inicial. A vegades és complicat trobar una resposta a aquest insomni, però la majoria de casos una compressió del teixit del pont miodural, de les membranes intra-cranials i del seu trajecte fins el sacre, són un altre motiu a evaluar en cas d’insomni; ja que una limitació en la mobilitat d’aquest teixit posarà en compromís la capa fascial més profunda, les meninges.

D’altra banda, un camp que passa desapercebut en la gran majoria de casos, i que pot ser un dels principals desequilibrants de la salut, és l’aspecte energètic. Les geopaties, o enfermetats produïdes per corrents energètiques que alteren el nostre camp electromagnètic, ja siguin, corrents d’aigua subterrània, camps telúrics i/o aparells amb un fort camp electromagnètic; són un factor a tenir molt en compte, en casos cronificats d’insomni.

També, és  important ajudar l’organisme contra l’insomni treballant aspectes com  la nutrició i la manca de possibles nutrients químics, l’exercici físic i la meditació, per exemple.

En definitiva, el tractament hauria de ser el més global possible, valorant sempre els màxims camps que poden influir-hi. De fet, l’insomni és un símptoma i no la causa en sí del problema. Per tant, l’objectiu del tractament seria ajudar al cos a trobar el seu equilibri funcional.

Si vols compartir..Email this to someone
email
Tweet about this on Twitter
Twitter
Share on Facebook
Facebook

ESTEM FETS DE BUIT

Socialment, parlar del cos humà des d’altres prismes sempre ha estat motiu de crítica des del món científic. Però, si partim de la premisa, que la ciència occidental és fonamentalment materialista, es fa imposible arribar a explicar evidències científiques que passen en la vida i en el cas que ens toca, en el cos humà.

Com deia, la ciència del cos humà, es basa en conceptes materialistes. Però des del mateix moment que ja s’assumeix científicament que la matèria, de fet, no deixa de ser energia però amb una freqüència vibratòria més densa; ens hauria de fer plantejar les nostres bases.

En els darrers anys, la física, la quàntica, la neurociència, entre d’altres, estan fent avenços exponencials. I tot, gràcies a fer un canvi en el seu punt d’observació. En no posar-se límits a la seva mirada, facilitant la teorizació. Pas indispensable, per a poder demostrar científicament qualsevol qüestió.

Sabem, que el nostre cos, en l’expressió més petita està compossat per àtoms. Àtoms que van i venen constantment, però que sempre mantenent la seva estructura, donant forma la matèria, tal com la coneixem. Aquest fet és essencial, ja que asumir això, d’alguna manera, significa, desmaterialitzar el cos.  Endinsant-nos més en aquests àtoms, trobem tota una sèrie de partícules, on els quàntics poden explicar fets que amb la física fins ara, no entenia.

En el cos humà, hi ha evidències que fins ara no es podien argumentar. Com per exemple, com poden rebre la mateixa informació a la vegada totes les cèl.lules del cos. Ho podrien explicar teories,  com per exemple els salts quàntics i/o els entrellaçaments quàntics.

També, tècniques i teràpies energètiques, com l’acupuntura, la kinesiologia holística, la teràpia crani-sacra, el reiki, i un llarg etcètera, on les evidències científiques que succeeixen no sabem explicar-les,  agafen forma si la ciència mèdica fés un canvi de mirada. El no acceptar-les i desestimar-les perqùe creiem que no tenen cabuda en el nostre marc científic, correm el risc de caure en el ciencisme.

De fet, les Resonàncies Magnètiques Nuclears, s’utilitzen en medicina com a eina de diagnòstic. Doncs bé,  la RMN aplica els conceptes quàntics per desmaterialitzar el cos i poder fer-ne una fotografia ja materialitzada. Un camp magnètic que aixeca molta controvèrsia en el món científic, ja que l’explicació realment, de com funciona la generació d’aquest camp, encara és difícil d’explicar a dia d’avui.

La sacsejada definitiva als nostres conceptes materialistes, ve quan s’estudia l’àtom, i un cop localitzades totes les partícules que la quàntica ha evidenciat, ens trobem que en el fons, o almenys fins el que sabem ara,  hi ha un gran buit. En termes de fractalitat, podríem dir, que estem fets de buit.

Si vols compartir..Email this to someone
email
Tweet about this on Twitter
Twitter
Share on Facebook
Facebook

AIGUA, MOLT MÉS QUE H2O

Sense aigua, no pot existir la vida tal com l’entenem. Per tant, l’aigua és un bé essencial. El nostre organisme, està format entre un 60% i 70% d’aigua, depenent de l’edat i sexe de l’individu. Hi ha estructures corporals, com per exemple el teixit nerviós, que el 86% de la seva composició és aigua. El cervell i els òrgans vitals, necessiten a diari una quantitat d’aigua determinada per a exercir les seves funcions metabòliques. Així, és important educar-se en uns bon hàbits d’hidratació per mantenir el nostre cos en plenes condicions.

Quan un organisme s’acostuma a viure en una deshidratació cronificada, ja sigui per mals hàbits de nutrició, d’hidratació o ingesta de tòxics com l’alcohol o el tabac; el cos intenta suplir les mancances d’aigua obtenint-la de les reserves corporals. Per posar uns exemples, és freqüent observar en aquests casos, sequedat de pell i de mucoses, estrabades o ruptures musculars en esportistes, restrenyiment, i osteoporosi. En aquest darrer cas, la deshidratació i la manca d’exercici són les causes més importants.

Per tant, l’aigua és Font de vida…

… Però també, d’Informació.

El dr. Masaru Emoto, a principis d’aquest segle va realitzar una sèrie d’estudis en els canvis estructurals de l’aigua. Es va adonar, que depenent de  les vibracions a què estaven sotmeses les mol.lècules de l’aigua responien amb formes diverses; conformant fractals perfectes i harmònics, si  els missatges eren positius, i amorfs si eren negatius. Aquest estímuls que canviaven el comportament de l’aigua, anaven des de música, pensaments, emocions, i també missatges escrits. En aquest darrer cas, fins i tot va enregistrar diferències en els canvis en l’estructura de l’aigua depenent de l’idioma utilitzat.

Aquestes afirmacions i els grans avenços que està realitzant la física quàntica, com per exemple, en la comprensió dels comportaments de les partícules, són clau per canviar la manera d’entendre el nostre cos i del món que  ens envolta.

Si vols compartir..Email this to someone
email
Tweet about this on Twitter
Twitter
Share on Facebook
Facebook

VISIÓ HOLÍSTICA DEL COS

El cuerpo humano, es una máquina perfectamente diseñada. Más de una vez hemos escuchado una afirmación parecida a esta. Entonces,  ¿porqué a veces ese dolor de cabeza, ese lumbago o cada vez que como pan me inflo como un globo? Es posible, a mi entender, que no sepamos interpretar correctamente las señales que nos da nuestro cuerpo en forma de síntomas o que directamente, no lo observemos en la dirección adecuada.  Y ¿cómo sé dónde tengo que enfocar mi mirada?

Según la Real academia de la lengua española, cuerpo lo define como aquello que tiene extensión limitada, perceptible por los sentidos; y/o conjunto de los sistemas orgánicos que constituyen un ser vivo. Así que, no parece que se defina el cuerpo humano más allá de algo físico que cumple unas funciones orgánicas. Ya sabemos científicamente el impacto y efecto en la salud física y mental  del impacto por ejemplo a nivel emocional, o de la afectación de nuestro campo electromagnético. Por qué entonces no se amplía el concepto de cuerpo humano con una definición que abarque un todo. Un concepto holístico. De hecho, se debería replantear la definición de cualquier ser vivo.

El holismo se define como la doctrina que propugna la concepción de cada realidad como un todo distinto de la suma de las partes que lo componen.

Comprendiendo el cuerpo humano holísticamente, es decir,  como un todo de la suma de las partes que lo componen, podemos clasificarlo de la siguiente forma:

  • Campo estructural-miofascial
  • Campo emocional
  • Campo energético
  • Campo bioquímico

Un factor esencial es comprender que todos los campos se interrelacionan en todo momento. La dificultad se encuentra en discernir en qué medida hay más afectación de un campo u otro en una disfunción o en una patología. Es decir, siempre habrá una afectación en menor o mayor grado al resto de campos. Por lo tanto, no podré sufrir una lumbalgia sin que afecte mi campo químico, energético y emocional.

Llegados a este punto, entendiendo el cuerpo humano holísticamente su tratamiento también debe abordar todos esos campos, o por lo menos tenerlos en cuenta. La kinesiologia holística es una buena herramienta ( pero no la única) que permite al terapeuta diagnosticar  y observar qué campo está afectado en mayor medida, y por tanto poder realizar el tratamiento correspondiente.

 

D.Z.

 

Si vols compartir..Email this to someone
email
Tweet about this on Twitter
Twitter
Share on Facebook
Facebook