EL RITME CRANI-SACRE

A l’observar detingudament l’estructura de la volta cranial, no ens hauríem de passar per alt les sutures que conformen el seu conjunt d’óssos (occipital, temporals, parietals i frontal). Aquestes sutures, en un inici molt elàstiques i mòbils (fontaneles), van perdent plasticitat per anar consolidant-se en una estructura més rígida. La funció principal del crani és la de protegir el nostre cervell. Tot i aquesta aparent rigidessa, podem observar un moviment molt subtil, entre les sutures cranials. Aquest moviment es fa més evident en el crani d’un nadó. De fet, aquestes sutures, responen a l’entramat de membranes fascials que conformen les regions i els tabics cerebrals. Cada una d’aquestes membranes és la continuació de la duramàter.

Les meninges, són les membranes que recobreixen el Sistema Nerviós Central i el cervell (duramàter, aracnòides i piamàter). La duramàter, és la capa més externa, i entre les dues més profundes hi trobariem la major quantitat de líquid céfalo-raquidi. Anatòmicament, la duramàter embolcalla tota la volta cranial, trobem insercions en el foràmen magnum, les cervicals C2 i C3 i a la regió sacre en S2. El canvi de tensió en les membranes internes es poden palpar en tot el recorregut de la columna vertebral, i d’aquesta manera,  poder observar el moviment o respiració crani-sacral.

Aquest moviment, el genera, a través de les tensions recíproques del teixit, la fluctuació del líquid céfalo-raquidi (LCR). Hi ha diverses teories sobre com es generen aquests moviments fluctuants del LCR (d’uns 12 cicles per minut), però la més acceptada és la que considera el complexe crani-sacre com un sistema de respiració semi-tancat autorregulable. És a dir, està generat i equilibrat per les pressions constants d’absorció i formació de líquid, en unes zones molt concretes de l’encèfal.

 

El LCR està format bàsicament d’aigua, i s’encarrega de nutrir i protegir el SNC

 

Quan, les membranes intracraneals i del canal medular fins el sacre, no realitzen els moviments harmònics, dinàmics i amb vitalitat, podem començar a patir disfuncions del sistema crani-sacre, i per tant, a la llarga, qualsevol altre afectació o disfuncions a la resta de sistemes corporals. Per exemple, una restricció en l’esfenoides (una membrana-os cranial), la seva disfunció afectarà en major o menor grau el bon funcionament de la glándula hipòfisi (important en la segregació d’hormones com la melatonina).

Les pressions que realitza el terapeuta són molt subtils i en moltes ocasions és una simple intenció de moviment. A nivell de neurotransmissors, hem de tenir en compte, que a vegades per arribar a estructures nobles profundes no serveix la força, ja que determinats neurotransmissors estan preparats per rebre determinats estímuls i no d’altres. Una palpació encara més subtil, però a la vegada més profunda, permet observar el que s’anomenen fluctuacions de marea mitja i llarga, on podríem valorar altres sistemes com l’energètic, la qualitat i vitalitat del ritme, o patrons de fluctuacions de líquids.

El tractamemt crani-sacral, no només té l’objectiu de mobilitzar, i reeducar les restriccions membranoses i de les sutures cranials, per tal que el ritme sigui harmònic, fort, dinàmic i amb vitalitat, i per tant, transmeti a tot el cos aquesta força;  si no que també és una eina important de diagnòstic i de tractament global. Palpar el ritme i la qualitat de les fluctuacions, així com observar els patrons de moviment interns, permet al terapeuta treballar d’una manera més profunda i amb resultats molt sorprenents.

Si vols compartir..Share on email
Email
Share on twitter
Twitter
Share on facebook
Facebook
Share on whatsapp
Whatsapp

LES CICATRIUS I LA FÀSCIA

Els avenços en la cirurgia i en la plàstica, han evolucionat cap a intervencions cada cop menys invasives, amb l’objectiu de deixar cicatrius que no generin complicacions.  L’experiència dels cirurgians a l’observar les retraccions indesitjades dels teixits dels seus pacients en els post-operatoris, han generat, que  es vigili més, a l’hora d’abordar el teixit fascial. Certament, si no hi ha més remei, les intervencions quirúrgiques s’han de realitzar, però si que és cert, que hi ha zones del cos on les retraccions del teixit són més agressives, un cop ha cicatritzat. El palmell de la mà, les plantes dels peus, o la zona lumbar, són zones molt delicades.

Un cop l’organisme ha patit una ferida o una lesió, i després de passada la primera fase inflamatòria (on es prepara el terreny per reparar el teixit), comença un procés de regeneració tisular. Sense entrar en masses detalls, les cel.lules anomenades fibroblasts, comencen a segregar col.làgen per a guarir la ferida. Aquests mateixos fibroblasts es transformen en miofibroblasts, ja que tenen capacitat contràctil, i per tant, poder mobilitzar les noves cel-lules de col.làgen i tancar la ferida. Un cop feta la feina, haurien de “suicidar-se” (apoptosi) per autorregular la qualitat del teixit, però aquest procés no sempre és satisfactori. En el moment que no hi ha una apoptosi correcte, l’excés de col.làgen amuntegat, generarà immobilitat i rigidessa, i a la llarga un teixit més fibrós.

Seqüència del procés metabòlic dels fibroblasts fins l’apoptosi final

 

Amb l’estímul adequat de tractament miofascial, es pot incidir directament a les membranes dels fibroblastes i per tant canviar la qualitat col.lagenosa d’aquell teixit, reeducant d’aquesta manera, la cicatriu. D’alguna forma, el tractament miofascial, incita a l’apoptosi de les cèl.lules de col.làgen. Aquest canvi cel.lular, a vegades es pot traduir en una lleugera inflamació de la zona o irritació post-tractament.

Una cicatriu fibrosada, genera una restricció en el teixit, que veient la composició en xarxa i funcionament tridimensional del teixit fascial, fa que per més superficial que sigui aquesta cicatriu, també pot afectar a capes més profundes. De fet, afecten totes, però el cos té la capacitat d’adaptar-se o no a aquella nova tensió.  Per exemple, si al posar-nos un jersei apretat a sobre de la roba, se’ns fa una arruga al braç, quan intentem aixecar-lo notem una tibantor i hem de fer més esforç o modificar el moviment natural per aconseguir-ho. Òbviament, sabem que no tenim cap cicatriu, però aquella arruga i la tensió que genera el jersei, i les compensacions que busquem al fer el moviment, seria un exemple gràfic de com ens interfereix mecànicament una cicatriu. El nostre cos intenta adaptar-se a aquella restricció amb la màxima eficiència possible.

Cal esmentar que, no només poden generar problemes les cicatrius ocasionades per una intervenció quirúrgica, sinó tb, tota la resta (laceracions, talls, contusions, piercings…). Per exemple, un piercing umbilical, pot generar una sèrie de canvis compensatòris que desemboquin en una disfunció  o problema. Tant la ferida generada, com la tensió del piercing en el teixit fascial abdominal (línea alba), en moltes ocasions són les responsables de dolors lumbars , disfuncions del sòl pèlvic i/o problemes ginecològics.

D’altra banda, el factor energètic i emocional que pot amagar una cicatriu, és un aspecte important a tenir en compte, que tractaré més endavant en un altre post.

Si vols compartir..Share on email
Email
Share on twitter
Twitter
Share on facebook
Facebook
Share on whatsapp
Whatsapp

TENSIONS I COMPENSACIONS

Des de la fase embrionària, ja estem sotmesos a un joc de tensions i compensacions constants. El nostre organisme, basant-se en un guió, està sotmès constantment pels efectes de l’entorn que l’envolta.

Centrant-nos en la formació del teixit, en el seu aspecte estructural i biomecànic, les diverses tensions que rep l’embrió i posteriorment el fetus, de dintre el ventre matern, fan que a l’interior del seu cos comencin a haver-hi respostes. És un procès que passa a la vegada, i que ens acompanyarà tota la vida. Una tensió que no podem excloure, i que ens modela, és la Gravetat.

Durant la fase final de la gestació, és important la bona col.locació del cap, per començar a adaptar-se a les futures tensions, que serán força traumàtiques, quan el nadó hagi de passar pel canal del part. El crani, gràcies a l’elasticitat de les fontaneles, necessita sortir amb una hiperextensió, reduint l’espai suboccipital i comprometent l’atles. Molts hospitals de països com França i Suïssa, tenen servei d’osteopatia per tractar posibles problemas als nadons. Ara bé, és després amb l’estímul de succió (amb el pit i el polze) que el nadó estimula el teixit del crani intrínsicament, per recompensar-se poc a poc, com si es tractès d’un globus que s’anès inflant. És un joc d’estira i arronsa constant.

Doncs bé, aquest joc, el seguim durant tota la nostra vida, amb una diferència essencial. Anem substituint el nostre teixit elàstic format majoritàriament per elastina, per col.làgen, molt més compacte.

El cos s’anirà adaptant, reevaluant I readaptant constantment, sempre per buscar el moviment eficient. És a dir, aconseguir el màxim resultat amb el mínim gast energètic. Qualsevol altre situació, pot mantenir-se momentàniament un temps, però a la llarga, el teixit s’adequarà a les exigències que l’entorn li demana i modificarà la seva estructura. Per exemple, si constantment ens aguantem el cap amb la mà mentres llegim (ja bé sigui per vici postural i/o per debilitat muscular del coll), la tensió que haurà de soportar la zona cervico-dorsal serà massa exigent, i poc a poc, anirà acumulant més col.làgen per resistir la càrrega, donant pas a la formació d’un futur “coll de bisó”.

Aquests canvis estructurals en la fàscia, els generen els fibroblasts (cèl.lules encarregades de generar col.làgen depenent de l’estímul rebut). En el tractament miofascial, a nivell cel.lular, estem modulant directament sobre l’acció dels fibroblasts.

 

Fibroblast movent-se entre la xarxa de col.làgen, formant un teixit dens.

 

Tot aquest procés d’adaptació té molt de sentit, ja que si el cos no actués d’aquesta manera, les tensions prolongades ocasionarien lesions irreparables en el teixit, al superar el seu llindar plàstic.

D’altra banda, quan una estructura està adaptada a certs estímuls (asseure’s davant d’un ordinador 8h al dia, per exemple), quan se li demana realitzar una altra activitat física, el col.làgen necessita cert temps d’adaptació. El resultat,  aquells primers moviments dolorososos, fins que sembla,  que tot es va “escalfant”. De fet, no s’escalfa el teixit, sinó que es va adaptant. Per això, és important realitzar exercici físic satisfactòri, amb diversitat de moviments i amplituds diferents, per donar el màxim ventall de mobilitat posible i estímuls diferents al nostre teixit fascial.

Si vols compartir..Share on email
Email
Share on twitter
Twitter
Share on facebook
Facebook
Share on whatsapp
Whatsapp

EL PONT MIODURAL

Hi ha certes zones del cos humà, que estan especialment preparades per rebre i donar informacions propioceptives entre el nostre espai interior i l’exterior. Aquestes regions anatòmiques, són essencials en el nostre comportament postural. Una d’aquestes zones corporals, on les insercions miofascials tenen expansions des de les meninges fins la pell, és el pont miodural.

El pont miodural, com diu el seu nom, és la connexió entre el muscle (mio) i la capa més externa de les meninges (duramàter). De fet, com ja he comentat en  altres entrades al bloc, entenent la fàscia com una xarxa tridimensional, expansions profundes d’aquesta,  conformen les tres capes protectores del sistema nerviós: les meninges (piamàter, aracnòides i duramàter)

Aquesta regió anatòmica, la situem a nivell suboccipital, entre l’occipital del crani i les dues primeres vèrtebres cervicals. És una zona de molta importància en l’actitut postural cervical i pels mecanismes compensatòris que hi succeeixen, en tot el cos en conjunt. El conformen, a nivell estructural, els muscles recte posterior menor del crani i el lligament nucal.

Aquesta connexió constant entre les meninges i el sistema muscular, permet un “feedback” permanent de les sensacions internes amb els estímuls externs. Això és degut, a l’alta concentració de neurotrasmissors especialitzats a rebre i donar informacions, que es troben en tot el teixit fascial.

Una irritació o tensió a nivell de sistema nerviós, donarà unes informacions al sistema musculo-esquelètic, per a que actui en conseqüència per protegir-lo. A la vegada, un  estímul del nostre entorn, també ho rebrà el nostre sistema propioceptiu.

La tècnica del pont miodural consisteix en alliberar les tensions musculars cervicals, gràcies a la resposta viscoelàstica de la fàscia, i es realitza col.locant els dits en  el clatell mentre el pacient està estirat en  decúbit supí, deixant que actui la gravetat.  Al relaxar-se el  teixit fascial, són freqüents que hi aparèguin respostes somatosensorials,  espasmes miofascials en altres zones del cos, recentratges posturals suboccipitals i de l’atles,  i una profunda  relaxació. Això és degut, a l’estímul  del teixit fascial sobre el sistema nerviós.

Reeducar aquesta zona corporal, és un pas important per poder oferir al nostre cos, els estímuls necessaris per a que pugui equilibrar-se satisfactòriament. Hem de pensar, que el nostre patró corporal depèn en gran part (i viceversa) de la col.locació en l’espai, del crani, les cervicals i el complexe maxilo-mandibular.

Si vols compartir..Share on email
Email
Share on twitter
Twitter
Share on facebook
Facebook
Share on whatsapp
Whatsapp

EL TEIXIT FASCIAL I LA MOBILITAT CEL.LULAR

El teixit fascial, actuant com a unitat funcional, realitza en el nostre organisme, funcions estructurals, biomecàniques, energètiques i bioquímiques.

Centrant-nos un moment  en la seva funció bioquímica, té un rol molt important en l’intercanvi de nutrients i toxines, produïts pels procesos cel.lulars. Aquest intercanvi està facilitat per la seva distribució en xarxa tridimensional, anant dels plans més superficials fins els més profunds, on totes les estructures corporals formen part i es troven embolcallades.

Aquesta funció metabólica dependrà en certa manera de la qualitat del nostre teixit fascial, ja que una fàscia endurida i hipomòbil tindrà més dificultats per poder assimilar nutrients i eliminar toxines.

Les cèl.lules, per alimentar-se i fer les seves funcions metabòliques, com a tot ésser viu, necessita d’un medi favorable per a poder desarrollar-se.  Si aquest entorn s’acidifica, el nucli cel.lular tindrà dificultats i començarà a alcalinitzar-se per contrarrestar l’acidessa del medi. És a dir, començarà a acumular sal en el seu interior. Tot aquest procès, fa que les toxines s’acumulin a nivel extracel.lular i a nivell de membrana, fent que cada cop siguin més difícils la nutrició i respiració cel.lular. Per tant, hi ha una manca de mobilitat de la cèl.lula.

Aquesta manca de moviment o hipomobilitat cel.lular, a nivell macroscòpic, la veiem com un enduriment de les fibres col.lagenoses. Un enduriment del teixit miofascial. Per tant, un teixit fascial endurit és símptoma d’acumulació de toxines en el nostre cos.

El procés de malaltia cel.lular en diverses patologies, a nivell general, passa per aquesta etapa d’immobilització. Des d’una lesió muscular, una contractura, o enfermetats més seriores. Un procés cancerós per exemple i simplificant-ho molt, succeeix quan una d’aquestes cèl.lules en comptes de morir per la intoxicació del medi (apoptòsi), decideix mutar i sobreviure en un entorn abans tòxic i hostil.

Darrers estudis han relacionat els procesos de cèl.lules canceroses de mama en teixits altament hipomòbils.

D’altra banda, s’ha pogut comprovar, que a  l’estimular el teixit col.lagenós amb tècniques d’inducció miofascial, es realitza una mobilització del medi extracelular i per tant, s’afavoreix en l’intercanvi de nutrients i eliminació de toxines.

Amb  tractament miofascial, amb una correcta nutrició, un entorn emocional i energètic adient i amb exercici , podrem tenir cura del  nostre teixit fascial, i per tant, un texit més mòbil i sa.

Si vols compartir..Share on email
Email
Share on twitter
Twitter
Share on facebook
Facebook
Share on whatsapp
Whatsapp

CURES DE LA FASCIA

Les postures incorrectes, repetitives, les situacions emocionals estressants mantigudes, una nutrició desequilibrada, i les múltiples afectacions del nostre camp energètic, són els principals responsables que el nostre cos es  vagi sobrecarregant.  Observem, com el nostre cos es va endurint poc a poc, i va perdent agilitat i mobilitat. Fins i tot, sembla com si haguessin nous tendons que no paren de saltar al tocar-los. De fet, no és més que el teixit col.lagenós que s’ha endurit i fibrosat atenent les demandes posturals, emocionals i nutricionals que hem exigit al nostre cos. Per què passa això?

El responsable d’aquest excès de teixit és la fascia. Quan al cos se li demana una acció, el cos intenta adaptar-se a aquell estímul  amb contraccions i relaxacions del sistema miofascial. Ara bé, quan aquell moviment passa a ser constant i a diari (per exemple , seure davant de l’ordinador) el cos opta per una via més senzilla i amb menys gast energètic. Va endurint el teixit per tal de poder suportar eficientment aquella postura matinguda determinada. Aquest enduriment no és res més que un excès de col.làgen i teixit adipós, que amb el temps , es pot fibrosar.

El problema, arriba quan li demanem uns moviments que el nostre teixit no està massa acostumat. Hem de tenir en compte que partim d ‘una estructura col.lagenosa més densa i rígida, i per tant, trigarà més a adaptar-se viscoelàsticament al nou estímul que exigeix més mobilitat. Resultat, dolor. Tots hem patit algún cop aquell mal d’esquena a l’aixecar-se del sofà després de molta estona assegut i fins les primeres passes no desaparèixer.

El col.làgen, a partir dels 20 minuts sotmès a una tensió determinada, té el risc de lesionar-se. Davant d’això, es protegeix, formant més col.làgen. Aquest excès de col.làgen mal distribuit s’entrecreua formant “nussos” fibròtics.

El tractament amb fisioteràpia fascial, conjuntament amb un estil de vida saludable tant orgànicament com emocionalment, amb  l’aplicació d’escalfor de manera local i/o amb banys calents amb sal marina, una correcta nutrició i hidratació, i l’exercici físic , és una bona manera per mantener un teixit més elàstic i saludable. Una millor higiène fascial, és clau per combatre les males postures i l’stress.

 

Si vols compartir..Share on email
Email
Share on twitter
Twitter
Share on facebook
Facebook
Share on whatsapp
Whatsapp

FÀSCIA, L’ESTRUCTURA DEL COS

Fins fa no masses anys, la fàscia s’havia entès com el teixit conjuntiu; una estructura composta per capes que embolcallava tota la musculatura del cos humà i tenia bàsicament unes funcions de suport i contenció. Però els darrers anys, l’estudi de la fàscia ha evolucionat exponencialment.

La fàscia o sistema fascial, forma una xarxa tridimensional que embolcalla totes les estructures de l’organisme (músculs, óssos, vísceres, nervis, artèries…) endinsant-se des de la unitat més petita, com la fibrilla muscular, fins a  capes més superficials per sota de la pell, o aprofitant la seva expansió de xarxa fins a formar tendons .

Tot aquest entramat tan complexe, actúa com a una unitat funcional . S’entén com a unitat, ja que en certes localitzacions anatòmiques hi ha connexions des de la capa més superficial fins a la més profunda, fent que en tot moment hi hagi una continuitat.

Imatge de teixit fascial, on es pot veure l’estructura fractal en xarxa, altament hidratada

Aquest fet és molt rellevant, ja que, gràcies als neurotransmisors que habiten en el teixit fascial en diverses de les seves regions , el cervell rep constantment informació de l’intern a l’exterior i a l’inrevés. Com és el cas de la regió suboccipital, on el teixit fascial de la musculatura posterior cranial ( en concret el recte posterior menor del crani), juntament amb el lligament nucal té insercions profundes fins la capa més externa de les meninges, la duramàter, i aquesta, fins la resta de les meninges. Aquesta regió anatòmica es coneix com a pont miodural.

La fàscia, no només  realitza funcions de suport, protecció i manteniment de la estructura corporal, sinó que és molt més complexa. Té funcions de nutrició i d’alliberament de tòxics (respiració cel.lular), i s’encarrega de transmetre  impulsos  a totes les cèl.lules del nostre cos.

La fàscia, formada sobretot per una proteïna anomenada col.làgen, en menor grau per elastina i per substància fonamental, té unes característiques que són importants per poder entendre alguns dels nostres problemes de dolors musculars relacionats amb males postures, estrés, i/o disfuncions corporals. Aquestes característiques són:

  • Piezoelectricitat; capacitat de transformar un estímul mecànic (una pressió) en electricitat. D’aquesta manera pot comunicar-se amb totes les cèl.lules del nostre cos amb impulsos elèctrics que superen la velocitat del teixit neuronal.
  • Viscoelasticitat; al ser un teixit altament hidratat i per les característiques del col.làgen, la fàscia actúa com una gelatina que es deforma i mobilitza. Tractant el tx fascial, el cos té una millor resposta d’alliberament de tòxics i intercanvi de nutrients en la respiració celular.
  • Tensegritat; integració de tensions. Té la capacitat d’absorbir impactes i distribuir-los per tot el sistema fascial per evitar lesionar l’estructura que ha rebut l’impacte. Una cosa tant quotidiana com caminar, l’impacte del pes amb el peu, l’absorbeix la fascia plantar i distribueix tot l’impacte. Una restricció de la fàscia en algún punt del cos podria interferir aquesta transmissió de l’impacte i acabar generant una lesió.

Aquestes tres característiques fan de la fàscia un òrga que té un paper essencial en la salut de l’organisme.  El nostre cos, a nivell cel.lular, des d’una contractura muscular, fatiga crònica o a un problema més seriós com un tumor cancerós, passa per una situació de toxicitat prèvia en  el seu voltant, generada per un procés d’immobilitat interna. Estudis científics ja han demostrat els beneficis del tractament fascial per la seva acció directa en la mobilització i oxigenació celular.

Per tant, l’alliberament i cura de la nostra fàscia ens ajuda a mantenir un estat de salut òptim, ja que no només actuem a nivell postural, sinó que hi succeeixen procesos cel.lulars essencials, que faciliten les funcions químiques, emocionals i energètiques del nostre cos .

 

 

Si vols compartir..Share on email
Email
Share on twitter
Twitter
Share on facebook
Facebook
Share on whatsapp
Whatsapp