EL TEIXIT FASCIAL I LA MOBILITAT CEL.LULAR

El teixit fascial, actuant com a unitat funcional, realitza en el nostre organisme, funcions estructurals, biomecàniques, energètiques i bioquímiques.

Centrant-nos un moment  en la seva funció bioquímica, té un rol molt important en l’intercanvi de nutrients i toxines, produïts pels procesos cel.lulars. Aquest intercanvi està facilitat per la seva distribució en xarxa tridimensional, anant dels plans més superficials fins els més profunds, on totes les estructures corporals formen part i es troven embolcallades.

Aquesta funció metabólica dependrà en certa manera de la qualitat del nostre teixit fascial, ja que una fàscia endurida i hipomòbil tindrà més dificultats per poder assimilar nutrients i eliminar toxines.

Les cèl.lules, per alimentar-se i fer les seves funcions metabòliques, com a tot ésser viu, necessita d’un medi favorable per a poder desarrollar-se.  Si aquest entorn s’acidifica, el nucli cel.lular tindrà dificultats i començarà a alcalinitzar-se per contrarrestar l’acidessa del medi. És a dir, començarà a acumular sal en el seu interior. Tot aquest procès, fa que les toxines s’acumulin a nivel extracel.lular i a nivell de membrana, fent que cada cop siguin més difícils la nutrició i respiració cel.lular. Per tant, hi ha una manca de mobilitat de la cèl.lula.

Aquesta manca de moviment o hipomobilitat cel.lular, a nivell macroscòpic, la veiem com un enduriment de les fibres col.lagenoses. Un enduriment del teixit miofascial. Per tant, un teixit fascial endurit és símptoma d’acumulació de toxines en el nostre cos.

El procés de malaltia cel.lular en diverses patologies, a nivell general, passa per aquesta etapa d’immobilització. Des d’una lesió muscular, una contractura, o enfermetats més seriores. Un procés cancerós per exemple i simplificant-ho molt, succeeix quan una d’aquestes cèl.lules en comptes de morir per la intoxicació del medi (apoptòsi), decideix mutar i sobreviure en un entorn abans tòxic i hostil.

Darrers estudis han relacionat els procesos de cèl.lules canceroses de mama en teixits altament hipomòbils.

D’altra banda, s’ha pogut comprovar, que a  l’estimular el teixit col.lagenós amb tècniques d’inducció miofascial, es realitza una mobilització del medi extracelular i per tant, s’afavoreix en l’intercanvi de nutrients i eliminació de toxines.

Amb  tractament miofascial, amb una correcta nutrició, un entorn emocional i energètic adient i amb exercici , podrem tenir cura del  nostre teixit fascial, i per tant, un texit més mòbil i sa.

Si vols compartir..Email this to someone
email
Tweet about this on Twitter
Twitter
Share on Facebook
Facebook

CURES DE LA FASCIA

Les postures incorrectes, repetitives, les situacions emocionals estressants mantigudes, una nutrició desequilibrada, i les múltiples afectacions del nostre camp energètic, són els principals responsables que el nostre cos es  vagi sobrecarregant.  Observem, com el nostre cos es va endurint poc a poc, i va perdent agilitat i mobilitat. Fins i tot, sembla com si haguessin nous tendons que no paren de saltar al tocar-los. De fet, no és més que el teixit col.lagenós que s’ha endurit i fibrosat atenent les demandes posturals, emocionals i nutricionals que hem exigit al nostre cos. Per què passa això?

El responsable d’aquest excès de teixit és la fascia. Quan al cos se li demana una acció, el cos intenta adaptar-se a aquell estímul  amb contraccions i relaxacions del sistema miofascial. Ara bé, quan aquell moviment passa a ser constant i a diari (per exemple , seure davant de l’ordinador) el cos opta per una via més senzilla i amb menys gast energètic. Va endurint el teixit per tal de poder suportar eficientment aquella postura matinguda determinada. Aquest enduriment no és res més que un excès de col.làgen i teixit adipós, que amb el temps , es pot fibrosar.

El problema, arriba quan li demanem uns moviments que el nostre teixit no està massa acostumat. Hem de tenir en compte que partim d ‘una estructura col.lagenosa més densa i rígida, i per tant, trigarà més a adaptar-se viscoelàsticament al nou estímul que exigeix més mobilitat. Resultat, dolor. Tots hem patit algún cop aquell mal d’esquena a l’aixecar-se del sofà després de molta estona assegut i fins les primeres passes no desaparèixer.

El col.làgen, a partir dels 20 minuts sotmès a una tensió determinada, té el risc de lesionar-se. Davant d’això, es protegeix, formant més col.làgen. Aquest excès de col.làgen mal distribuit s’entrecreua formant “nussos” fibròtics.

El tractament amb fisioteràpia fascial, conjuntament amb un estil de vida saludable tant orgànicament com emocionalment, amb  l’aplicació d’escalfor de manera local i/o amb banys calents amb sal marina, una correcta nutrició i hidratació, i l’exercici físic , és una bona manera per mantener un teixit més elàstic i saludable. Una millor higiène fascial, és clau per combatre les males postures i l’stress.

 

Si vols compartir..Email this to someone
email
Tweet about this on Twitter
Twitter
Share on Facebook
Facebook

FÀSCIA, L’ESTRUCTURA DEL COS

Fins fa no masses anys, la fàscia s’havia entès com el teixit conjuntiu; una estructura composta per capes que embolcallava tota la musculatura del cos humà i tenia bàsicament unes funcions de suport i contenció. Però els darrers anys, l’estudi de la fàscia ha evolucionat exponencialment.

La fàscia o sistema fascial, forma una xarxa tridimensional que embolcalla totes les estructures de l’organisme (músculs, óssos, vísceres, nervis, artèries…) endinsant-se des de la unitat més petita, com la fibrilla muscular, fins a  capes més superficials per sota de la pell, o aprofitant la seva expansió de xarxa fins a formar tendons .

Tot aquest entramat tan complexe, actúa com a una unitat funcional . S’entén com a unitat, ja que en certes localitzacions anatòmiques hi ha connexions des de la capa més superficial fins a la més profunda, fent que en tot moment hi hagi una continuitat.

Imatge de teixit fascial, on es pot veure l’estructura fractal en xarxa, altament hidratada

Aquest fet és molt rellevant, ja que, gràcies als neurotransmisors que habiten en el teixit fascial en diverses de les seves regions , el cervell rep constantment informació de l’intern a l’exterior i a l’inrevés. Com és el cas de la regió suboccipital, on el teixit fascial de la musculatura posterior cranial ( en concret el recte posterior menor del crani), juntament amb el lligament nucal té insercions profundes fins la capa més externa de les meninges, la duramàter, i aquesta, fins la resta de les meninges. Aquesta regió anatòmica es coneix com a pont miodural.

La fàscia, no només  realitza funcions de suport, protecció i manteniment de la estructura corporal, sinó que és molt més complexa. Té funcions de nutrició i d’alliberament de tòxics (respiració cel.lular), i s’encarrega de transmetre  impulsos  a totes les cèl.lules del nostre cos.

La fàscia, formada sobretot per una proteïna anomenada col.làgen, en menor grau per elastina i per substància fonamental, té unes característiques que són importants per poder entendre alguns dels nostres problemes de dolors musculars relacionats amb males postures, estrés, i/o disfuncions corporals. Aquestes característiques són:

  • Piezoelectricitat; capacitat de transformar un estímul mecànic (una pressió) en electricitat. D’aquesta manera pot comunicar-se amb totes les cèl.lules del nostre cos amb impulsos elèctrics que superen la velocitat del teixit neuronal.
  • Viscoelasticitat; al ser un teixit altament hidratat i per les característiques del col.làgen, la fàscia actúa com una gelatina que es deforma i mobilitza. Tractant el tx fascial, el cos té una millor resposta d’alliberament de tòxics i intercanvi de nutrients en la respiració celular.
  • Tensegritat; integració de tensions. Té la capacitat d’absorbir impactes i distribuir-los per tot el sistema fascial per evitar lesionar l’estructura que ha rebut l’impacte. Una cosa tant quotidiana com caminar, l’impacte del pes amb el peu, l’absorbeix la fascia plantar i distribueix tot l’impacte. Una restricció de la fàscia en algún punt del cos podria interferir aquesta transmissió de l’impacte i acabar generant una lesió.

Aquestes tres característiques fan de la fàscia un òrga que té un paper essencial en la salut de l’organisme.  El nostre cos, a nivell cel.lular, des d’una contractura muscular, fatiga crònica o a un problema més seriós com un tumor cancerós, passa per una situació de toxicitat prèvia en  el seu voltant, generada per un procés d’immobilitat interna. Estudis científics ja han demostrat els beneficis del tractament fascial per la seva acció directa en la mobilització i oxigenació celular.

Per tant, l’alliberament i cura de la nostra fàscia ens ajuda a mantenir un estat de salut òptim, ja que no només actuem a nivell postural, sinó que hi succeeixen procesos cel.lulars essencials, que faciliten les funcions químiques, emocionals i energètiques del nostre cos .

 

 

Si vols compartir..Email this to someone
email
Tweet about this on Twitter
Twitter
Share on Facebook
Facebook