GEOPATIES, COM ENS AFECTEN

Els conceptes energètics i la seva afectació en la salut de les persones, encara  són a dia d’avui, molt lluny de ser acceptats per la majoria de la societat, com una causa real de possibles patologies. Poc a poc es van comprenent realitats com la malaltia associada a l’exposició de radiacions electromagnètiques, però  tot i poder mesurar-les  quantitativament, són enfermetats que no ens parem a prestar-hi massa atenció. Aquestes radiacions les tenim constantment en el nostre entorn (WIFI, antenes de telefonia, cables de tensió, electrodomèstics, mòbils… ), però en trobem d’altres vibracions, que de moment no es poden mesurar quantitativament amb aparells, però sí que ens afecten com a éssers vius, com les que generen una geopatia de caire natural.

Una geopatia seria la definició de la malaltia afavorida per les energies produïdes per la pròpia Terra. Aquestes energies, per citar uns exemples, van des de les pròpies emisions del camp electromagnètic del nostre planeta (linies Hartmann i Curry), a les radiacions que emet la fricció de grans corrents d’aigua del subsòl. Aquestes darreres, per molts autors i experimentats geobiòlegs, són les més perilloses, ja que una exposició mantinguda en el temps sobre corrents o creuaments d’aigua, pot acabar afectant el nostre cos seriosament.

Hi ha varies especulacions  i teories sobre realment què passa en el nostre cos, després de dormir durant anys en una  zona geopàtica, ja que demostrar empíricament els conceptes energètics encara no és possible, i la comunitat mèdica ortodoxa, és contraria a obrir el seu camp de visió. Però, sí que és cert, que hi trobem moltes evidències per  la seva exposició en excés.

Una exposició perllongada sobre corrents geopàtiques, ens afectaran en menor o major grau, depenent de la nostra resistència i salut en general. El primer camp que es pot veure afectat, és el nostre sistema immunitari i endocrí, produïnt simptomes inicials típics, com insomni, fatiga,  irritació, cefalees, al.lèrgies o intoleràncies, candidiasi repetitives, retenció líquids, etc. Una exposició més severa , podria afeblir el nostre sistema immune,  afavorint o agreujant problemes de salut més greus.

 

 

La kinesiologia holística és  una de les maneres de diagnosticar si una persona està afectada per una geopatia. I la seva comprobació en el domicili, amb un estudi de geobiologia.

No cal dir, que l’increment exponencial de les noves tecnologies i de comunicació sense cables, afecten i potencien l’exposició d’una geopatia natural. La laxitud de la gran majoria de països en definir la potència de les radiacions i els seus valors mínims(com per exemple el wifi), fan que cada cop més, estiguem exposats a grans vibracions que constantment intervenen amb tots nosaltres. De fet, gran quantitat d’estudis, entre ells algún de la OMS, alerten de l’exposició del wifi i els mòbils, per seriosos riscos de patir càncer. Per cert, estudi que anys després van còrrer a desmentir amb un altre estudi que ho negava rotundament. De  fet, que les empresses que van encarregar  aquest segon estudi, fossin les grans interessades en el negoci de la comunicació sense cables , i que el seu màxim dirigent, va presidir el sector de la telecomunicació  electromagnètica de la OMS fins el 2006, tindrien alguna cosa veure. Aquestes pressions,es denuncien en aquest article publicat a la International Journal of Oncology.  Discernir quins estudis “interessen” i quins no, ja seria un altre debat.

Si vols compartir..Share on email
Email
Share on twitter
Twitter
Share on facebook
Facebook
Share on whatsapp
Whatsapp

EL RITME CRANI-SACRE I LES EMOCIONS

La palpació i tractament del ritme crani-sacral (RCS), com hem vist en una entrada anterior en el blog, es basa en un procés d’observació molt fi i subtil. Com a qualsevol tècnica de palpació profunda, l’experiència i sensibilitat del terapeuta es pot anar treballant amb el temps.  De fet, podem parlar de tres moviments palpables, depenent de l’enfoc  on es vulgui realitzar el tractament. És a dir, podem palpar el RCS d’expansió de membranes, un moviment o fluctuació de mitja marea o un més global, en forma de toroide o de llarga marea.

El primer nivell de palpació aniria enfocat a reestablir la mobilitat i elasticitat de les membranes intracrenials i meningees. Les palpacions més profundes, permeten esbrinar els possibles patrons de moviment, disfuncions i bloquejos, acompanyant en tot moment, les necessitats de guariment que demana (no conscientment) el pacient.

Hem vist, que mantenir un RCS sa, harmònic i vital és indispensable per a gaudir d’un estat òptim de salut. De fet, quan ens trobem malament, el nostre RCS també ho està. És tal, la interrelació entre els nostres sistemes o camps corporals, que fan de la palpació del RCS una eina molt valuosa de diagnòstic i tractament.

Quan tenim un pensament negatiu, destructiu o estressant, que realment ens està preocupant, el nostre RCS, per uns instants,  s’atura sobtadament. D’alguna forma, és com si el nostre cos parés atenció a analitzar aquell problema que ens preocupa i volgués posar-hi remei. No cal dir, que no podem viure sense el RCS, per tant, aquesta aturada és momentània, però  ens indica una possible disfunció. Per contra, un pensament agradable, vigoritza aquest ritme. A través de l’experimentació d’aquests bloquejos del ritme crani-sacre, el Dr. John Upledger, va realitzar moltíssimes investigacions per tractar el camp emocional i els seus alliberaments somato-emocionals.

Els alliberaments somato-emocionals, encara són un secret per la nostra Ciència, demostrar  perquè el cos reacciona amb un alliberament emocional, a vegades molt enquistat en el temps, mitjançant un estímul físic i què gràcies a això es desencadeni i faciliti el guariment. Encara ens queda molt camí per davant , però  modestament crec,  que només ho podem entendre, comprenent la interacció de tots els camps corporals, tant intrínsecs com extrínsecs.

Tenint en compte el camp emocional, si portem una vida amb constats preocupacions, pors, i estrés elevat, afectaran la qualitat del nostre RCS,  activant un cercle viciós, on el cos li costarà recuperar-se per sí mateix. Una via per tractar aquests problemes és reequilibrar i harmonitzar el ritme crani-sacre, intentant cercar (si el cos la vol mostrar) la preocupació o barrera que el frena.

Si vols compartir..Share on email
Email
Share on twitter
Twitter
Share on facebook
Facebook
Share on whatsapp
Whatsapp

EL RITME CRANI-SACRE

A l’observar detingudament l’estructura de la volta cranial, no ens hauríem de passar per alt les sutures que conformen el seu conjunt d’óssos (occipital, temporals, parietals i frontal). Aquestes sutures, en un inici molt elàstiques i mòbils (fontaneles), van perdent plasticitat per anar consolidant-se en una estructura més rígida. La funció principal del crani és la de protegir el nostre cervell. Tot i aquesta aparent rigidessa, podem observar un moviment molt subtil, entre les sutures cranials. Aquest moviment es fa més evident en el crani d’un nadó. De fet, aquestes sutures, responen a l’entramat de membranes fascials que conformen les regions i els tabics cerebrals. Cada una d’aquestes membranes és la continuació de la duramàter.

Les meninges, són les membranes que recobreixen el Sistema Nerviós Central i el cervell (duramàter, aracnòides i piamàter). La duramàter, és la capa més externa, i entre les dues més profundes hi trobariem la major quantitat de líquid céfalo-raquidi. Anatòmicament, la duramàter embolcalla tota la volta cranial, trobem insercions en el foràmen magnum, les cervicals C2 i C3 i a la regió sacre en S2. El canvi de tensió en les membranes internes es poden palpar en tot el recorregut de la columna vertebral, i d’aquesta manera,  poder observar el moviment o respiració crani-sacral.

Aquest moviment, el genera, a través de les tensions recíproques del teixit, la fluctuació del líquid céfalo-raquidi (LCR). Hi ha diverses teories sobre com es generen aquests moviments fluctuants del LCR (d’uns 12 cicles per minut), però la més acceptada és la que considera el complexe crani-sacre com un sistema de respiració semi-tancat autorregulable. És a dir, està generat i equilibrat per les pressions constants d’absorció i formació de líquid, en unes zones molt concretes de l’encèfal.

 

El LCR està format bàsicament d’aigua, i s’encarrega de nutrir i protegir el SNC

 

Quan, les membranes intracraneals i del canal medular fins el sacre, no realitzen els moviments harmònics, dinàmics i amb vitalitat, podem començar a patir disfuncions del sistema crani-sacre, i per tant, a la llarga, qualsevol altre afectació o disfuncions a la resta de sistemes corporals. Per exemple, una restricció en l’esfenoides (una membrana-os cranial), la seva disfunció afectarà en major o menor grau el bon funcionament de la glándula hipòfisi (important en la segregació d’hormones com la melatonina).

Les pressions que realitza el terapeuta són molt subtils i en moltes ocasions és una simple intenció de moviment. A nivell de neurotransmissors, hem de tenir en compte, que a vegades per arribar a estructures nobles profundes no serveix la força, ja que determinats neurotransmissors estan preparats per rebre determinats estímuls i no d’altres. Una palpació encara més subtil, però a la vegada més profunda, permet observar el que s’anomenen fluctuacions de marea mitja i llarga, on podríem valorar altres sistemes com l’energètic, la qualitat i vitalitat del ritme, o patrons de fluctuacions de líquids.

El tractamemt crani-sacral, no només té l’objectiu de mobilitzar, i reeducar les restriccions membranoses i de les sutures cranials, per tal que el ritme sigui harmònic, fort, dinàmic i amb vitalitat, i per tant, transmeti a tot el cos aquesta força;  si no que també és una eina important de diagnòstic i de tractament global. Palpar el ritme i la qualitat de les fluctuacions, així com observar els patrons de moviment interns, permet al terapeuta treballar d’una manera més profunda i amb resultats molt sorprenents.

Si vols compartir..Share on email
Email
Share on twitter
Twitter
Share on facebook
Facebook
Share on whatsapp
Whatsapp

CICATRIUS (II) TRAUMES I COS SUBTIL

Hem vist com de necessari és tractar el teixit fascial per afavorir les cèl.lules de col.làgen a fer una bona cicatrització, i evitar problemes que ens poden descompensar altres zones corporals. Si tenim en compte la multifactorietat que conforma el cos humà, no hem de pasar per alt les possibles disfuncions tant emocionals com energètiques.

Una cicatriu sempre amaga una història darrera. Si acceptem aquesta premisa, ens será més fàcil entendre, com el nostre inconscient pot bloquejar o “enllaçar” certs traumes amb una ferida, intervenció, fractura, etc. En ocasions, una cicatriu que es va produir en la infància pot necessitar un tractament emocional, per assolir una recuperació satisfactòria d’aquell teixit. Cal dir, que és freqüent, que durant el tractament d’aquella cicatriu, el pacient recordi clarament com s’ho va fer, i/o quina situació emocional podia tenir relacionada. Aquest fenòmen es pot explicar com un alliberament somato-emocional (Upledger).

D’altra banda, si ampliem una mica més la nostra mirada, no cal generar una ferida física, per deixar una cicatriu. En certa manera, el nostre inconscient pot reaccionar enllaçant una agressió psicològica rebuda, per exemple, amb una disfunció concreta. El cos, la tractaria com una cicatriu. És posible, que si s’enfoquèssin els problemes traumàtics emocionals, com una cicatriu sense una ferida física,  mal cicatritzada,  que genera un fulcre o interferència en el nostre cos, seria més senzill acotar el problema; ja que en moltes ocasions, és complicat comprendre la relació recíproca i estreta que juguen tots els nostres camps corporals.

Si ampliem encara, una mica més la nostra mirada holística del cos, observarem com una cicatriu pot generar forats en el nostre camp electromagnètic o també conegut com a cos sutil. Aquest cos sutil, no reconegut actualment per la ciència convencional, ja que encara no l’ha pogut localitzar, encara és una incógnita. Però és cert que tenim moltes evidències científiques i terapèutiques: com per exemple, els experiments del científic rus Semion Kirlian, que van evidenciar el nostre camp electromagnètic, o els avenços en el camp de la Bioelectrografia del Dr. Korotkov, o fins i tot, la opinió els darrers anys d’un gran corrent de físics prestigiosos que anomenen  aquest cos subtil com a cos quàntic.

D’altra banda, estudis de la neurocientífica  Helene Langevin, demostren l’exactitud del 90% dels punts d’acupuntura ubicats a les cames, amb petits orificis en l’entramat de la fàscia superficial i profunda. Amb aquesta evidència, podríem suposar que una cicatriu pogués interferir  algún meridià energètic de l’acupuntura xinesa, i produir una debilitat a alguna regió anatómica associada.

En definitiva, queda molt encara per comprendre el funcionament real del cos humà, però una mirada holística de la ciència, obre un ventall extraordinari a la seva comprensió

Si vols compartir..Share on email
Email
Share on twitter
Twitter
Share on facebook
Facebook
Share on whatsapp
Whatsapp

ESTEM FETS DE BUIT

Socialment, parlar del cos humà des d’altres prismes sempre ha estat motiu de crítica des del món científic. Però, si partim de la premisa, que la ciència occidental és fonamentalment materialista, es fa imposible arribar a explicar evidències científiques que passen en la vida i en el cas que ens toca, en el cos humà.

Com deia, la ciència del cos humà, es basa en conceptes materialistes. Però des del mateix moment que ja s’assumeix científicament que la matèria, de fet, no deixa de ser energia però amb una freqüència vibratòria més densa; ens hauria de fer plantejar les nostres bases.

En els darrers anys, la física, la quàntica, la neurociència, entre d’altres, estan fent avenços exponencials. I tot, gràcies a fer un canvi en el seu punt d’observació. En no posar-se límits a la seva mirada, facilitant la teorizació. Pas indispensable, per a poder demostrar científicament qualsevol qüestió.

Sabem, que el nostre cos, en l’expressió més petita està compossat per àtoms. Àtoms que van i venen constantment, però que sempre mantenent la seva estructura, donant forma la matèria, tal com la coneixem. Aquest fet és essencial, ja que asumir això, d’alguna manera, significa, desmaterialitzar el cos.  Endinsant-nos més en aquests àtoms, trobem tota una sèrie de partícules, on els quàntics poden explicar fets que amb la física fins ara, no entenia.

En el cos humà, hi ha evidències que fins ara no es podien argumentar. Com per exemple, com poden rebre la mateixa informació a la vegada totes les cèl.lules del cos. Ho podrien explicar teories,  com per exemple els salts quàntics i/o els entrellaçaments quàntics.

També, tècniques i teràpies energètiques, com l’acupuntura, la kinesiologia holística, la teràpia crani-sacra, el reiki, i un llarg etcètera, on les evidències científiques que succeeixen no sabem explicar-les,  agafen forma si la ciència mèdica fés un canvi de mirada. El no acceptar-les i desestimar-les perqùe creiem que no tenen cabuda en el nostre marc científic, correm el risc de caure en el ciencisme.

De fet, les Resonàncies Magnètiques Nuclears, s’utilitzen en medicina com a eina de diagnòstic. Doncs bé,  la RMN aplica els conceptes quàntics per desmaterialitzar el cos i poder fer-ne una fotografia ja materialitzada. Un camp magnètic que aixeca molta controvèrsia en el món científic, ja que l’explicació realment, de com funciona la generació d’aquest camp, encara és difícil d’explicar a dia d’avui.

La sacsejada definitiva als nostres conceptes materialistes, ve quan s’estudia l’àtom, i un cop localitzades totes les partícules que la quàntica ha evidenciat, ens trobem que en el fons, o almenys fins el que sabem ara,  hi ha un gran buit. En termes de fractalitat, podríem dir, que estem fets de buit.

Si vols compartir..Share on email
Email
Share on twitter
Twitter
Share on facebook
Facebook
Share on whatsapp
Whatsapp

AIGUA, MOLT MÉS QUE H2O

Sense aigua, no pot existir la vida tal com l’entenem. Per tant, l’aigua és un bé essencial. El nostre organisme, està format entre un 60% i 70% d’aigua, depenent de l’edat i sexe de l’individu. Hi ha estructures corporals, com per exemple el teixit nerviós, que el 86% de la seva composició és aigua. El cervell i els òrgans vitals, necessiten a diari una quantitat d’aigua determinada per a exercir les seves funcions metabòliques. Així, és important educar-se en uns bon hàbits d’hidratació per mantenir el nostre cos en plenes condicions.

Quan un organisme s’acostuma a viure en una deshidratació cronificada, ja sigui per mals hàbits de nutrició, d’hidratació o ingesta de tòxics com l’alcohol o el tabac; el cos intenta suplir les mancances d’aigua obtenint-la de les reserves corporals. Per posar uns exemples, és freqüent observar en aquests casos, sequedat de pell i de mucoses, estrabades o ruptures musculars en esportistes, restrenyiment, i osteoporosi. En aquest darrer cas, la deshidratació i la manca d’exercici són les causes més importants.

Per tant, l’aigua és Font de vida…

… Però també, d’Informació.

El dr. Masaru Emoto, a principis d’aquest segle va realitzar una sèrie d’estudis en els canvis estructurals de l’aigua. Es va adonar, que depenent de  les vibracions a què estaven sotmeses les mol.lècules de l’aigua responien amb formes diverses; conformant fractals perfectes i harmònics, si  els missatges eren positius, i amorfs si eren negatius. Aquest estímuls que canviaven el comportament de l’aigua, anaven des de música, pensaments, emocions, i també missatges escrits. En aquest darrer cas, fins i tot va enregistrar diferències en els canvis en l’estructura de l’aigua depenent de l’idioma utilitzat.

Aquestes afirmacions i els grans avenços que està realitzant la física quàntica, com per exemple, en la comprensió dels comportaments de les partícules, són clau per canviar la manera d’entendre el nostre cos i del món que  ens envolta.

Si vols compartir..Share on email
Email
Share on twitter
Twitter
Share on facebook
Facebook
Share on whatsapp
Whatsapp

MENS SANA IN COR SANO

La interrelació entre emocions i cos físic s’ha estudiat i evidenciat des de l’antiguitat. No cal dir, teràpies alternatives i holístiques han basat gran part del seu enfoc en el camp emocional, però ja  és una certessa, que fins i tot en l’ambit més tradicional occidental, podríem dir més materialista, també contempla l’afectació del cos físic amb problemes emocionals.

Tot estímul intrínsec o extrínsec, té una afectació en menor o major grau, en tots els camps que conformen el nostre ésser. És a dir, qualsevol afectació emocional, ja sigui agradable  o negativa, té unes conseqüències saludables o nocives en el nostre cos. Així ho demostra amb els estudis dels receptors de la membrana cel.lular el prestigiós bioquímic Bruce Lipton.  El Dr.Lipton afirma que depenent de l’estímul de l’entorn ( ja sigui químic, emocional o energètic), la cèl.lula respondrà químicament d’una manera o d’altra.

Per exemple, una emoció generada per un stress mantingut, un espant sobtat o una por, genera interaccions químiques (adrenalina, cortisol i noradrenalina), energètiques i físiques. Aquestes, a la vegada, es van retroalimentant generant en moltes ocasions un cercle viciós, que si perdura en el temps, pot acabar amb problemes més profunds.

L’angoixa i tota la simptomatologia associada a ella, seria un bon exemple. De fet, es fa difícil la millora general fins que no s’aconsegueix arribar a l’orígen del problema. El tractament, per tant, ha de ser holístic i personalitzat en cada cas, amb l’objectiu de facilitar la resposta curativa de cadascú.

D’altra banda, potser, hem escoltat alguna vegada, l’expressió que les emocions també s’han de saber “digerir”. Aquesta manera de parlar metafòrica ens dóna una idea per entendre com diferents emocions ens poden afectar a diverses parts del nostre organisme. Estudis qualitatius, evidencien el que cultures mil.lenàries ja deien, i és la relació i afectació de diferents emocions amb òrgans.

Estudi realitzat per un equip d’ingeniers biomèdics de Finlandia, a una mostra de 700 individus, per observar les reaccions del cos a les diverses emocions, trobant els mateixos patrons en gent de creences i cultures diferents.

 

Sense anar més lluny, el cor, és l’òrga amb el camp electromagnètic més fort del cos. A més, s’ha comprovat com les diferents emocions afecten armonitzant (amor) o deprimint (por) aquest camp electromagnètic. Sent el camp més intens del cos, qualsevol afectació d’aquest, ho rebran a la vegada tots els camps electromagnètics de totes les nostres cèl.lules.

Darreres investigacions afirmen que el 60% de cèl.lules que formen el teixit cardíac són neurones. A més, té la capacitat de segregar gran quantitat d’hormones, com l’occitocina, coneguda com l’hormona de l’amor. Aquest fet, és essencial per comprendre la relació directe que existeix entre cor i cervell, i per tant, les interaccions en el nostre cos.

Per tant el camp emocional i energètic estan intimament relacionats, ja que si entenem les emocions com a vibracions a una determinada freqüència, aquestes poden afectar les vibracions de totes les estructures del nostre cos, el dels altres o fins i tot, poden afectar altres estructures físiques com la de l’aigua.

 

Si vols compartir..Share on email
Email
Share on twitter
Twitter
Share on facebook
Facebook
Share on whatsapp
Whatsapp