COM TENIR CURA DE LA FLORA INTESTINAL

Ja hem pogut veure en altres entrades al blog la importància del bon funcionament de la microbiota intestinal per l’equilibri amb la resta de sistemes del cos, com per exemple, el sistema immunològic. Per tant, la nostra salut dependrà de la salut de tot l’ecosistema de bacteris que viuen en el nostre cos. Sense aquests bacteris, la vida no seria possible.

Per a mantenir la salut dels nostres petits inquilins en òptimes condicions, haurem d’enfocar com sempre una mirada global, i no només quedar-nos en el camp químic, a priori més lògic en aquest cas. És obvi, que una nutrició desequilibrada no ens ajudarà en cap cas. Els alts consums de sucres, greixos saturats i hidrogenats, begudes alcohòliques, i  aliments processats debiliten considerablement el nostre microbiòma. Per contra, obren la porta a que proliferin altres bacteris, càndides i/o paràsits que sí que prefereixen aquella dieta. D’altra banda, s’ha demostrat que l’excés de consum de proteïnes animals, també modifiquen la composició bacteriana de la flora, incrementant un tipus de bacteris que per poder metabolitzar els greixos, produeixen inflamació a llarg termini.  Una dieta on  predominin els vegetals, hidrats de carboni integrals i greixos de qualitat , afavoreixen a  la llarga a mantenir un bon equilibri del microbiòma, així com la ingesta d’aliments fermentats (chucrut, iogurts,..).

La relació directa d’una disbiòsi intestinal amb patologies del sistema nerviós , com per exemple, l’ansietat, insomni, depressions, o l’alzhèimer, ha quedat evidenciada en els avenços en microbiologia en les darrers anys. Però, aquest procés també és bidireccional, ja que les emocions negatives o destructores, perjudiquen notablement el nostre microbioma. Per tant, en aquests casos es genera un cercle viciós.

També, s’ha pogut comprovar, que el microbiòma intestinal d’atletes d’èlit és diferent al d’una persona corrent. I les darreres investigacions, apunten a personalitzar els probiòtics necessaris a cada cas, per afavorir el rendiment esportiu. De fet, la kinesiologia ja realitza aquest procés personalitzat. D’altra banda, la manca d’exercici i el sedentarisme té un impacte en la població del microbiòma.

El 43% del cos està format de cèl.lules , la resta, és vida microbiana

 

Un altre aspecte, però molt important i que passa totalment desapercebut, és el camp energètic. Les geopaties, i  en major importància, les corrents d’aigua subterrànies que generen un fluxe constant d’ions que travessen la nostra estructura atòmica. Això, genera radicals lliures en el nostre cos debilitan a la llarga i principalment, el sistema immunològic. L’ecosistema intestinal, altament sensible als canvis en el seu medi, reacciona negativament sota la influència d’aquest fluxe iònic, deixant pas a una possible proliferació de càndides o altres organismes perjudicials.  Per fer-nos una idea de la sensibilitat de la nostra flora als canvis externs, és la demostració del deteriorament dràstic que pateix la gent que realitza asiduament vols d’avió intercontinentals, probablement pels canvis de pressió.

D’altra banda, la pràctica de tècniques de meditació ha evidenciat un augment important de la serotonina, afavorint les funcions antiinflamatòries i regeneratives del nostre cos. És de suposar doncs, que ja que les grans productores de serotonina de l’organisme el realitza la flora intestinal, també hi haurà un vincle de reciprocitat amb la meditació.

És important destacar, que tots els bacteris que estan en el nostre cos, tenen una funció en concret, no són ni bons ni dolents  per si mateixos. És l’equilibri harmònic del microbioma el que ens fa gaudir d’un estat de salut òptim. Només, el desequilibri d’aquesta composició, per excés i/o dèficit de diversos tipus de bacteris, fan que el microbiòma sencer es decanti per un sistema saludable o un de malalt. Un exemple d’això, ho podem veure en les càndides, ja que són necessàries  quan treballen com a llevats (per metabolitzar l’acohol), però en desequilibri, es transformen en fongs, alterant per complert la salut del nostre cos.

Arribem doncs,  a la conclusió que per tenir cura de nosaltres mateixos és bàsic tenir cura de la salut del nostre microbiòma. Aquestes cures,  fonamentalment passen per  practicar exercici satisfactòri amb regularitat, evitar les situacions estressants continuades i  emocions destructives, fer practiques de meditació,  tenir uns bons hàbits nutricionals, evitar ingesta de tòxics  i evitar zones geopàtiques en el nostre descans nocturn.

Si vols compartir..Email this to someone
email
Tweet about this on Twitter
Twitter
Share on Facebook
Facebook

TENSIONS I COMPENSACIONS

Des de la fase embrionària, ja estem sotmesos a un joc de tensions i compensacions constants. El nostre organisme, basant-se en un guió, està sotmès constantment pels efectes de l’entorn que l’envolta.

Centrant-nos en la formació del teixit, en el seu aspecte estructural i biomecànic, les diverses tensions que rep l’embrió i posteriorment el fetus, de dintre el ventre matern, fan que a l’interior del seu cos comencin a haver-hi respostes. És un procès que passa a la vegada, i que ens acompanyarà tota la vida. Una tensió que no podem excloure, i que ens modela, és la Gravetat.

Durant la fase final de la gestació, és important la bona col.locació del cap, per començar a adaptar-se a les futures tensions, que serán força traumàtiques, quan el nadó hagi de passar pel canal del part. El crani, gràcies a l’elasticitat de les fontaneles, necessita sortir amb una hiperextensió, reduint l’espai suboccipital i comprometent l’atles. Molts hospitals de països com França i Suïssa, tenen servei d’osteopatia per tractar posibles problemas als nadons. Ara bé, és després amb l’estímul de succió (amb el pit i el polze) que el nadó estimula el teixit del crani intrínsicament, per recompensar-se poc a poc, com si es tractès d’un globus que s’anès inflant. És un joc d’estira i arronsa constant.

Doncs bé, aquest joc, el seguim durant tota la nostra vida, amb una diferència essencial. Anem substituint el nostre teixit elàstic format majoritàriament per elastina, per col.làgen, molt més compacte.

El cos s’anirà adaptant, reevaluant I readaptant constantment, sempre per buscar el moviment eficient. És a dir, aconseguir el màxim resultat amb el mínim gast energètic. Qualsevol altre situació, pot mantenir-se momentàniament un temps, però a la llarga, el teixit s’adequarà a les exigències que l’entorn li demana i modificarà la seva estructura. Per exemple, si constantment ens aguantem el cap amb la mà mentres llegim (ja bé sigui per vici postural i/o per debilitat muscular del coll), la tensió que haurà de soportar la zona cervico-dorsal serà massa exigent, i poc a poc, anirà acumulant més col.làgen per resistir la càrrega, donant pas a la formació d’un futur “coll de bisó”.

Aquests canvis estructurals en la fàscia, els generen els fibroblasts (cèl.lules encarregades de generar col.làgen depenent de l’estímul rebut). En el tractament miofascial, a nivell cel.lular, estem modulant directament sobre l’acció dels fibroblasts.

 

Fibroblast movent-se entre la xarxa de col.làgen, formant un teixit dens.

 

Tot aquest procés d’adaptació té molt de sentit, ja que si el cos no actués d’aquesta manera, les tensions prolongades ocasionarien lesions irreparables en el teixit, al superar el seu llindar plàstic.

D’altra banda, quan una estructura està adaptada a certs estímuls (asseure’s davant d’un ordinador 8h al dia, per exemple), quan se li demana realitzar una altra activitat física, el col.làgen necessita cert temps d’adaptació. El resultat,  aquells primers moviments dolorososos, fins que sembla,  que tot es va “escalfant”. De fet, no s’escalfa el teixit, sinó que es va adaptant. Per això, és important realitzar exercici físic satisfactòri, amb diversitat de moviments i amplituds diferents, per donar el màxim ventall de mobilitat posible i estímuls diferents al nostre teixit fascial.

Si vols compartir..Email this to someone
email
Tweet about this on Twitter
Twitter
Share on Facebook
Facebook

CURES DE LA FASCIA

Les postures incorrectes, repetitives, les situacions emocionals estressants mantigudes, una nutrició desequilibrada, i les múltiples afectacions del nostre camp energètic, són els principals responsables que el nostre cos es  vagi sobrecarregant.  Observem, com el nostre cos es va endurint poc a poc, i va perdent agilitat i mobilitat. Fins i tot, sembla com si haguessin nous tendons que no paren de saltar al tocar-los. De fet, no és més que el teixit col.lagenós que s’ha endurit i fibrosat atenent les demandes posturals, emocionals i nutricionals que hem exigit al nostre cos. Per què passa això?

El responsable d’aquest excès de teixit és la fascia. Quan al cos se li demana una acció, el cos intenta adaptar-se a aquell estímul  amb contraccions i relaxacions del sistema miofascial. Ara bé, quan aquell moviment passa a ser constant i a diari (per exemple , seure davant de l’ordinador) el cos opta per una via més senzilla i amb menys gast energètic. Va endurint el teixit per tal de poder suportar eficientment aquella postura matinguda determinada. Aquest enduriment no és res més que un excès de col.làgen i teixit adipós, que amb el temps , es pot fibrosar.

El problema, arriba quan li demanem uns moviments que el nostre teixit no està massa acostumat. Hem de tenir en compte que partim d ‘una estructura col.lagenosa més densa i rígida, i per tant, trigarà més a adaptar-se viscoelàsticament al nou estímul que exigeix més mobilitat. Resultat, dolor. Tots hem patit algún cop aquell mal d’esquena a l’aixecar-se del sofà després de molta estona assegut i fins les primeres passes no desaparèixer.

El col.làgen, a partir dels 20 minuts sotmès a una tensió determinada, té el risc de lesionar-se. Davant d’això, es protegeix, formant més col.làgen. Aquest excès de col.làgen mal distribuit s’entrecreua formant “nussos” fibròtics.

El tractament amb fisioteràpia fascial, conjuntament amb un estil de vida saludable tant orgànicament com emocionalment, amb  l’aplicació d’escalfor de manera local i/o amb banys calents amb sal marina, una correcta nutrició i hidratació, i l’exercici físic , és una bona manera per mantener un teixit més elàstic i saludable. Una millor higiène fascial, és clau per combatre les males postures i l’stress.

 

Si vols compartir..Email this to someone
email
Tweet about this on Twitter
Twitter
Share on Facebook
Facebook