SOM UNA COMUNITAT DE BILIONS

L’estudi de l’ésser humà a nivell general, s’enfoca en un complexe organisme i en les seves parts i en els seus funcionaments aïllats. Altres cultures i ciències, donen un punt de vista més global, i potser no tant analític, però que al final totes van a parar al mateix objectiu, mantenir l’equilibri en la salut. Tot i això, encara hi ha moltíssimes coses per a descobrir en el funcionament del nostre cos, amb un munt de preguntes sense resposta, i respostes sense encara haver-nos fet les preguntes correctes. Potser, canviar la mirada en el funcionament del nostre cos, ens pot donar altres perspectives.

Cada cop és més evident, que per entendre els processos crònics com una malaltia per exemple, hem de canviar la manera de comprendre el cos. De fet, el cos humà, com a qualsevol ésser viu pluricel.lular, és i no és un sol individu. Estem formats per més d’un trilió de cèl.lules, que constantment i d’una manera eficient, consumeixen i generen energia, s’adapten als estímuls interns i externs donant respostes específiques, s’especialitzen segons les seves funcions i treballen en total cooperació per a un bé major.

Cada cèl.lula per si sola, pot subsistir fora del seu medi durant un temps, però la seva eficicàcia rau en la cooperació i col.laboració de tota la comunitat. De fet, no deixem de ser un exemple més del funcionament general de la naturalesa.

La premisa principal de la Teoria evolutiva de Darwin, es basa en la supervivència del més fort i més adaptat al medi. Però si l’analitzem en el context sòcio-econòmic de l’època, molt probablement interessava generar una mentalitat altament competitiva. Un col.lega contemporani de Darwin, va constatar el contrari, que era la col.laboració de les comunitats biològiques les que aconseguien sobreviure i evolucionar. Aquesta darrera teoria, dona la imatge que no cal ser el més fort per sobreviure, si no només et cal no ser el més dolent. La veritat és que les comunitats biològiques sobreviuen gràcies a una mica de les dues teories, però és cert que la cooperació dels seus individus és essencial.

D’altra banda, també compartim el nostre espai , amb una altra comunitat essencial per a la vida. Sense els nostres bacteris, la vida seria impossible. Cal recordar, que hi ha més bacteris que cèl.lules en el cos, i que l’equilibri entre les múltiples espècies, és clau per a un bon funcionament del nostre cos, tant a nivell bioquímic, emocional, físic com energètic.

Per tant, la vida i l’evolució, depèn essencialment de la cooperació. Sense el treball harmònic de cada una de les nostres cèl.lules, aìxò no seria possible, i el contrari, esdevé a la llarga, en malaltia. Comprendre el nostre cos no com un sol individu biològic, sinó com una comunitat de cèl.lules i bacteris, ens hauria de fer reflexionar i expandir fractalment aquesta manera de fer a les nostres vides per a un món en equilibri i lliure de malaltia.

Si vols compartir..Email this to someone
email
Tweet about this on Twitter
Twitter
Share on Facebook
Facebook

ENFORTIM EL SISTEMA IMMUNOLÒGIC A LA TARDOR.

En llatí, “autumnus”  significa que ens arriba la plenitut de l’any i arribem al final d’un cicle. En el món vegetal, tenim clars exemples d’aquest procés durant aquesta estació de l’any, la tardor. La gran majoria de plantes, ja han realitzat el seu cicle reproductor i de creixement i es preparen per a finalitzar el cicle, agafar forces per l’hivern i tornar a sorgir a la primavera.

Aquest símil amb el món vegetal, en certa manera, també ens el podriem aplicar a nosaltres mateixos. De fet, si observem detingudament el nostre ecosistema proper, veiem els fruits i aliments que la natura ens aporta durant la tardor. La gran majoria, aliments rics en antioxidants (com per exemple el raïm) i en el cas dels bolets, els famosos “natural killers” (enzims amb grans propietats anticancerígenes i de renovació cel.lular).

Ja és conegut que depenent de les estacions de l’any, el nostre microbiòma pateix canvis, ja sigui  per  factors ambientals, d’exposició de llum, temperatura o d’humitat. Aquestes modificacions són determinants en el procés de patir o no una malaltia, ja que una microbiòta alterada, sense els recursos necesaris per a poder adaptar-se al medi, generarà un desequilibri al nostre sistema immunològic i per tant,  serem més propensos a patir inflamacions i infeccions.

Així, durant els canvis d’estació seria important,  més que mai, controlar el nostre tipus de dieta (evitant l’excés de sucres, greixos i menjars processats), incorporar aliments en els nostres àpats que ajudin i/o estimulin les nostres defenses (cúrcuma, gingebre, coriandre, canyella, fruits secs..), hidratar-se amb aigua de qualitat i practicar exercici físic. Incorporar en la nostra dieta diaria aliments rics en prebiòtics i probiòtics són indispensables, o en tot cas prendre algún suplement probiòtic.

D’altra banda, durant la tardor, i a conseqüència d’aquests desequilibris que afecten la microbiòta, es deixa pas a altres organismes indesitjables, com poden ser fongs, virus, bacteris o paràsits. Aquests darrers, i més si tens fills en edat escolar, és molt freqüent. Tenir cucs, com els oxiurs, que acabaran desequilibrant i posant en alarma el nostre organisme i deixant-lo més indefens durant l’hivern.  Les llavors de carabassa, la papaia i sobretot l’all cru, són reméis naturals que ajuden a combatre contra aquests paràsits.

En definitiva, l’objectiu és mantenir el nostre cos, el més desinflamat possible. La manera de fer-ho passa per mantenir les nostres mucoses en bon estat, per tal d’ajudar el  nostre organisme per a preparar-se amb més forces per l’hivern.  Com diria aquell… Winter is coming.

EL SUCRE I LA INFLAMACIÓ

L’alimentació és bàsica pel nostre organisme, com el fet de respirar. Sense nutrir-nos, el nostre cos és incapaç de transformar l’energia i morim. Per tant, alimentar-nos és una necessitat vital. Ja parlarem en una altra entrada de les diverses vies de nutrició, però si ens centrem en l’aspecte químic de la nutrició, sense un equilibri  en la nostra ingesta de nutrients, el cos podrà patir disfuncions i/o malalties.

El cos per aconseguir energia necessita d’una molécula clau per a la vida, la glucosa. Ara bé, l’excés és altament perjudicial i tòxic.

Sobretot en les societats occidentals, els hàbits alimentaris tan desproporcionats, amb ingestes molt elevades i constants de sucres i greixos saturats, és el causant de moltes patologies que ja es poden considerar de pandèmies, com pot ser la diabetes tipus II i la obesitat. A la vegada, aquestes patologies adquirides i cròniques, són el caldo de cultiu adient per a desenvolupar altres patologies com el càncer.

Darreres investigacions per científics de les universitats de Bonn i Massachussets, han demostrat la reacció de les nostres cèl.lules en front d’una dieta alta en sucres ràpids, greixos saturats i pobres en fibra . En aquest estudi, demostren en ratolins, com el cos es defensa amb una sobreestimulació constant del sistema immunològic, és a dir, està constantment en estat d’alerta, per tant, inflamat. Aquest fet, és molt perillós ja que mantentint  en el temps aquesta situació, el cos pot acabar patint malalties com la diabetes II, ictus, infarts de miocardi o malalties autoimmunes. Així, aquest estadi inflamatori  i defensiu constant, podria demostrar la raó de moltes intoleràncies i al.lèrgies.

A més, aquest estudi demostra, que l’excés de consum de sucres en la nostra dieta, pot arribar a modificar l’epigenètica de les nostres cèl.lules, ja que un cop es tornava a una dieta saludable, la inflamació baixava però les modificacions genètiques persistien, i es transmeten fins a dues generacions posteriors. De fet, les modificacions epigenètiques de diversos orígens són un constant a la vida, i la seva transmissió a generacions futures són claus per l’adaptació de l’espècie.

Un organisme en estat d’alarma per inflamació cronificada, desencadena una sèrie de compensacions químiques per tal de seguir sent funcional i eficient, a costa de petits retocs. Aquestes disfuncions, poden anar des de intoleràncies alimentàries, colesterol, hipertensió, dolors articulars, candidiàsi, paràsits intestinals, inflamacions cròniques de mucoses i teixits tous, malalties autoimmunes … Cal tenir en compte, que el nostre microbiòma intestinal és altament sensible als canvis, i que la inflamació cronificada i l’excés d’aliments que acidifíquen el medi, són una agressió als nostres bacteris, i per tant, el nostre sistema immune.

Ho reconec, és complicat menjar sense sucres ràpids en la nostra societat, però només que intentem reduir el seu consum, el nostre cos, ho agrairà.  Sense entrar en debats, d’altra banda importants, d’índexs glucèmics en els aliments, si evitem o disminuim la ingesta d’aquell grup que es consideren d’absorció molt ràpida, ens farem un gran favor. Aquest grup hi entrarien el sucre blanc/morè, dolços, refrescs, sucs concentrats i altres begudes ensucrades, i els hidrats de carboni refinats (pa, pasta, arròs blanc..)  També, els greixos saturats, provinents de l’alimentació processada, són altament perjudicials.

Tenint en compte, que l’excés de sucre en la nostra dieta, és altament perjudicial per a la salut actual, futura i de les nostres posteriors generacions i què a més, el trobem moltes vegades camuflat en els productes, fent que sigui molt difícil d’evitar en el dia a dia, crec que és necessari que prenguem consciència  de la seva ingesta. Sobretot, hauríem de tenir cura de l’alimentació en la població infantil, consumidora d’altes dosis de sucre a diari. Sense entrar ni molt menys, en prohibicions ni dogmes estrictes, crec bàsic educar la societat d’aquest problema com s’ha fet amb altres substàncies com l’alcohol i el tabac.

COM TENIR CURA DE LA FLORA INTESTINAL

Ja hem pogut veure en altres entrades al blog la importància del bon funcionament de la microbiota intestinal per l’equilibri amb la resta de sistemes del cos, com per exemple, el sistema immunològic. Per tant, la nostra salut dependrà de la salut de tot l’ecosistema de bacteris que viuen en el nostre cos. Sense aquests bacteris, la vida no seria possible.

Per a mantenir la salut dels nostres petits inquilins en òptimes condicions, haurem d’enfocar com sempre una mirada global, i no només quedar-nos en el camp químic, a priori més lògic en aquest cas. És obvi, que una nutrició desequilibrada no ens ajudarà en cap cas. Els alts consums de sucres, greixos saturats i hidrogenats, begudes alcohòliques, i  aliments processats debiliten considerablement el nostre microbiòma. Per contra, obren la porta a que proliferin altres bacteris, càndides i/o paràsits que sí que prefereixen aquella dieta. D’altra banda, s’ha demostrat que l’excés de consum de proteïnes animals, també modifiquen la composició bacteriana de la flora, incrementant un tipus de bacteris que per poder metabolitzar els greixos, produeixen inflamació a llarg termini.  Una dieta on  predominin els vegetals, hidrats de carboni integrals i greixos de qualitat , afavoreixen a  la llarga a mantenir un bon equilibri del microbiòma, així com la ingesta d’aliments fermentats (chucrut, iogurts,..).

La relació directa d’una disbiòsi intestinal amb patologies del sistema nerviós , com per exemple, l’ansietat, insomni, depressions, o l’alzhèimer, ha quedat evidenciada en els avenços en microbiologia en les darrers anys. Però, aquest procés també és bidireccional, ja que les emocions negatives o destructores, perjudiquen notablement el nostre microbioma. Per tant, en aquests casos es genera un cercle viciós.

També, s’ha pogut comprovar, que el microbiòma intestinal d’atletes d’èlit és diferent al d’una persona corrent. I les darreres investigacions, apunten a personalitzar els probiòtics necessaris a cada cas, per afavorir el rendiment esportiu. De fet, la kinesiologia ja realitza aquest procés personalitzat. D’altra banda, la manca d’exercici i el sedentarisme té un impacte en la població del microbiòma.

El 43% del cos està format de cèl.lules , la resta, és vida microbiana

 

Un altre aspecte, però molt important i que passa totalment desapercebut, és el camp energètic. Les geopaties, i  en major importància, les corrents d’aigua subterrànies que generen un fluxe constant d’ions que travessen la nostra estructura atòmica. Això, genera radicals lliures en el nostre cos debilitan a la llarga i principalment, el sistema immunològic. L’ecosistema intestinal, altament sensible als canvis en el seu medi, reacciona negativament sota la influència d’aquest fluxe iònic, deixant pas a una possible proliferació de càndides o altres organismes perjudicials.  Per fer-nos una idea de la sensibilitat de la nostra flora als canvis externs, és la demostració del deteriorament dràstic que pateix la gent que realitza asiduament vols d’avió intercontinentals, probablement pels canvis de pressió.

D’altra banda, la pràctica de tècniques de meditació ha evidenciat un augment important de la serotonina, afavorint les funcions antiinflamatòries i regeneratives del nostre cos. És de suposar doncs, que ja que les grans productores de serotonina de l’organisme el realitza la flora intestinal, també hi haurà un vincle de reciprocitat amb la meditació.

És important destacar, que tots els bacteris que estan en el nostre cos, tenen una funció en concret, no són ni bons ni dolents  per si mateixos. És l’equilibri harmònic del microbioma el que ens fa gaudir d’un estat de salut òptim. Només, el desequilibri d’aquesta composició, per excés i/o dèficit de diversos tipus de bacteris, fan que el microbiòma sencer es decanti per un sistema saludable o un de malalt. Un exemple d’això, ho podem veure en les càndides, ja que són necessàries  quan treballen com a llevats (per metabolitzar l’acohol), però en desequilibri, es transformen en fongs, alterant per complert la salut del nostre cos.

Arribem doncs,  a la conclusió que per tenir cura de nosaltres mateixos és bàsic tenir cura de la salut del nostre microbiòma. Aquestes cures,  fonamentalment passen per  practicar exercici satisfactòri amb regularitat, evitar les situacions estressants continuades i  emocions destructives, fer practiques de meditació,  tenir uns bons hàbits nutricionals, evitar ingesta de tòxics  i evitar zones geopàtiques en el nostre descans nocturn.

EL TEIXIT FASCIAL I LA MOBILITAT CEL.LULAR

El teixit fascial, actuant com a unitat funcional, realitza en el nostre organisme, funcions estructurals, biomecàniques, energètiques i bioquímiques.

Centrant-nos un moment  en la seva funció bioquímica, té un rol molt important en l’intercanvi de nutrients i toxines, produïts pels procesos cel.lulars. Aquest intercanvi està facilitat per la seva distribució en xarxa tridimensional, anant dels plans més superficials fins els més profunds, on totes les estructures corporals formen part i es troven embolcallades.

Aquesta funció metabólica dependrà en certa manera de la qualitat del nostre teixit fascial, ja que una fàscia endurida i hipomòbil tindrà més dificultats per poder assimilar nutrients i eliminar toxines.

Les cèl.lules, per alimentar-se i fer les seves funcions metabòliques, com a tot ésser viu, necessita d’un medi favorable per a poder desarrollar-se.  Si aquest entorn s’acidifica, el nucli cel.lular tindrà dificultats i començarà a alcalinitzar-se per contrarrestar l’acidessa del medi. És a dir, començarà a acumular sal en el seu interior. Tot aquest procès, fa que les toxines s’acumulin a nivel extracel.lular i a nivell de membrana, fent que cada cop siguin més difícils la nutrició i respiració cel.lular. Per tant, hi ha una manca de mobilitat de la cèl.lula.

Aquesta manca de moviment o hipomobilitat cel.lular, a nivell macroscòpic, la veiem com un enduriment de les fibres col.lagenoses. Un enduriment del teixit miofascial. Per tant, un teixit fascial endurit és símptoma d’acumulació de toxines en el nostre cos.

El procés de malaltia cel.lular en diverses patologies, a nivell general, passa per aquesta etapa d’immobilització. Des d’una lesió muscular, una contractura, o enfermetats més seriores. Un procés cancerós per exemple i simplificant-ho molt, succeeix quan una d’aquestes cèl.lules en comptes de morir per la intoxicació del medi (apoptòsi), decideix mutar i sobreviure en un entorn abans tòxic i hostil.

Darrers estudis han relacionat els procesos de cèl.lules canceroses de mama en teixits altament hipomòbils.

D’altra banda, s’ha pogut comprovar, que a  l’estimular el teixit col.lagenós amb tècniques d’inducció miofascial, es realitza una mobilització del medi extracelular i per tant, s’afavoreix en l’intercanvi de nutrients i eliminació de toxines.

Amb  tractament miofascial, amb una correcta nutrició, un entorn emocional i energètic adient i amb exercici , podrem tenir cura del  nostre teixit fascial, i per tant, un texit més mòbil i sa.

EL SEGON CERVELL

Recents estudis xifren que el cos humà està format per uns 30 bilions de cèl.lules. doncs bé, només dintre dels nostres intestins, majoritàriament el colon, tenim convivint amb nosaltres uns 39 bilions de bacteris. Doncs aquesta colònia de bacteris o flora intestinal és essencial per a la vida, ja que depenem i molt, de que puguin fer bé la seva feina.

Gehirn Bauch Magen

La flora intestinal, sabem que s’encarrega de les següents funcions:

  • Immunitària
  • Digerir i assimilar els nutrients
  • Sintetitzar vitamines com la K, i del grup B
  • Afavoreix el peristaltisme
  • Degrada el colesterol i els trasnforma en àcids biliars
  • Controla el Ph intestinal
  • Desintoxica el medi
  • Alimenta la mucosa intestinal
  • I molt important, entra en joc en la producció de neurotransmisors pel cervell, com per exemple la serotonina; essencial per a poder regenerar el nostre organisme.

Aquesta darrera funció de generació de neurotransmissors, fan que entenguem el nostre microbioma com el segon cervell. Darrers estudis han demostrat la relació directa amb  enfermetats emocionals i mentals amb disbiòsi intestinal.  Si us interessa, els podeu trovar seguint el compte de Twitter @DZTerap.

Per tant, mantenir en un estat saludable i equilibrat el nostre ecosistema intestinal,  repercutirà en beneficis de salut a tot el organisme.

Quan aquest ecosistema, per algún motiu es desequilibra (disbiosi), les bacteries patògenes, (virus, altres bacteris, càndides o paràsits) poden aprofitar la situació i establir-se en els intestins, afectant la nostra salut en qualsevol àmbit.

També, una disbiosi genera una mala absorció de nutrients i el perill que macromolècules entrin al torrent sanguini sense estar bén assimilades, generant un procés de defensa i inflamació del cos, poguent originar, per exemple , intoleràncies alimentaries.

Una dieta equilibrada i basada en el món vegetal, greixos saludables i hidrats de carboni integrals, evitant sucres ràpids i greixos saurats, i reduïnt la ingesta de proteïna animal; és un requisist per mantenir un ecosistema intestinal saludable, i a la vegada enfortir el sistema immunològic, l’estat d’anim i la nostra energía.

 

D.Z.